Dimecres 19 de novembre, doble sessió a l’AUSP per commemorar el 800 aniversari del naixement de Tomàs d’Aquino
Dimecres 19 de novembre, a les 12 del migdia, tindrà lloc a l'Aula Magna de l'Ateneu Universitari Sant Pacià l'acte de commemoració del 800 aniversari del naixement de Tomàs d’Aquino, que organitza la Facultat de Filosofia de Catalunya i la Secció de Filosofia Medieval i Renaixentista de la Societat Catalana de Filosofia, en la qual hi participaran Joan Martínez Porcell, Conrad Vilanou, Antoni Prevosti, Joan Garcia del Muro i Andreu Grau. I a la tarda, en el mateix espai, tindrà lloc la Primera Jornada d'Estudi de Filosofia Medieval i Renaixentista del curs 2025-2026, organitzada per la Secció de Filosofia Medieval i Renaixentista de la Societat Catalana de Filosofia i per la Facultat de Filosofia de l'AUSP.
El tema serà “Tomàs d’Aquino i l'escolàstica del segle XIII”. El coordinador d’aquesta doble jornada és el Dr. Andreu Grau, professor jubilat d'Història de la Filosofia Medieval a la Universitat de Barcelona i actualment professor convidat de l'assignatura “Cristianisme, Judaïsme i Filosofia”, de la Facultat de Filosofia de Catalunya de l'Ateneu Universitari Sant Pacià.
Què explicareu en aquesta doble sessió dedicada a Tomàs d’Aquino?
Al matí farem una sessió de commemoració del naixement de Tomàs d’Aquino, en la qual intervindran els professors esmentats, que són representants de l'Ateneu Universitari Sant Pacià, de la Universitat Ramon Llull i de la Universitat de Barcelona. En aquest acte es farà una exposició sobre el que es considera més important de la vida i de l'obra de Sant Tomàs d’Aquino. A la tarda fareu una jornada científica, més pensada per als especialistes.
Estarà oberta a tothom?
Sí, serà oberta a tothom; i les conferències que es faran, tot i que és una jornada científica, seran comprensibles per al gran públic. Algunes d’elles les impartiran Miguel Candel, de la Universitat de Barcelona; Margarita Mauri, també de la Universitat de Barcelona; Abel Miró, de la Universitat Internacional de Catalunya; Xavier Prevosti, de l'Ateneu Universitari Sant Pacià; Andrés Lluís Jaume, que ve de la Universitat de Mallorca; i Enrique Martínez, de la Universitat Abat Oliba. Les ponències giraran al voltant de tres temes: la teoria del coneixement amb Tomàs d’Aquino, l'ètica amb Tomàs d’Aquino, i qüestions relatives a la teologia natural i la teologia sobrenatural en el sant.
Quin valor ha tingut Tomàs d’Aquino, tant per als tomistes com per als no tomistes?
És un dels grans filòsofs de la història. Podem dir que, pràcticament, amb Sant Agustí, són els dos més grans, els representants més grans de la història de la filosofia medieval. Possiblement també per la importància que se'ls ha donat des dels àmbits eclesiàstics. Tanmateix, Tomàs d’Aquino és un dels grans representants d'una de les escolàstiques existents, que és justament una de les reivindicacions que volem fer des de la secció de Filosofia Medieval i Renaixement de la Societat Catalana de Filosofia. Volem fer un estudi real de totes les escolàstiques -inclosa la nostra, que seria una mica més peculiar: la Lul·lista-.
Quin és l’objectiu de la doble jornada de dimecres 19?
Volem fer notar la importància real de Tomàs d'Aquino, no només per a la filosofia medieval sinó per a tota la història de la filosofia, destacant sobretot el fet que tant tomistes com no tomistes, d'alguna manera, el que han admirat moltíssim ha estat el seu ordre d'exposició. Un dels objectius que teniu a la Societat catalana de filosofia és la de reivindicar l'estudi de les diverses escolàstiques com la tomista... Sí, i ara, en aquest cas, aprofitem i sobretot mirem de tractar al màxim tots els temes que aquests filòsofs han estudiat. Una de les coses que també volem tractar és la peculiaritat, diguem-ne, de cadascuna d'aquestes escolàstiques; és un fet que tampoc no s'ha tractat gaire: la manera com aquests autors havien fet les seves exposicions. El que ens interessa també és tendir aquest estudi; és a dir, fer no només un estudi de continguts, sinó també un estudi dels continents especialment.
Quina és la importància de Tomàs d’Aquino, dins la història de la filosofia?
Tomàs d’Aquino ha tingut una importància cabdal: és un doctor de l'Església. Hem de pensar que tota la seva obra ha estat un punt referencial. I nosaltres voldríem reivindicar-lo molt especialment com un autèntic i vertader pensador seguint el curs de la filosofia, des de Plató i Aristòtil fins a arribar a la filosofia contemporània, que veiem que Tomàs d'Aquino encara en algunes qüestions encara avui justament ens pot dir molt. Sant Tomàs és un dels personatges que tant crítics com seguidors del transhumanisme el tenen present
Per què?
Sí, és curiós. el tenen present -i molt especialment jo- pels articles que he anat llegint de tomistes que ara s'estan d'alguna manera ficant en el tema del transhumanisme. Veig que ells, sobretot, l'empren molt especialment en les qüestions ontològiques; és a dir, en tot el que és referent al tema de l'ésser, també en qüestions epistemològiques, però especialment en qüestions ontològiques, per veure on estan aquestes limitacions allà on pot realment arribar l'home, amb la qual cosa d'alguna manera ens facilita veure l'antropologia tomista si pot ser, i en aquest cas seria, més d'ajut a nous plantejaments del transhumanisme. O també pot servir, diguem-ne, per criticar: per veure on el transhumanisme ha de trobar, en aquest cas, les seves pròpies limitacions. I amb això, d'alguna forma, pel que he pogut anar llegint, he vist que tots aquests coneixedors d'aquestes tendències ara contemporànies saben perfectament en aquest sentit conjuminar la teoria; és a dir, veure si en realitat la filosofia de Sant Tomàs d'alguna manera podria donar avenços o, el que diem, plantejar en aquest cas limitacions.
I per què és un personatge de referència per als filòsofs?
Sobretot, el més admirable és, tant per a tomistes com per a no tomistes, el fet de ser un mestre de l'ordre filosòfic. Al cap i a la fi, malgrat que avui se'n pugui parlar de filosofies una mica més lliures o d'un pensament lliure, al final de tot, els que acabem admirant, i amb això parlaria justament no només del cas de Tomàs d’Aquino, sinó del cas d'un Plató, el cas d'un Aristòtil, el cas d'un Kant, del propi Marx..., una de les coses que justament s'admira molt especialment és, sobretot, la sistematització que es pugui fer del pensament. I amb aquests pensaments sistemàtics no podem negar que és fins i tot, podríem dir, més fàcil plantejar els problemes filosòfics.
Per acabar, a la primavera fareu la segona jornada d'estudi de filosofia medieval i renaixentista. A qui la dedicareu?
Aquesta vegada sí que la dedicarem a tots uns personatges que possiblement no tenen a l'ordre aquest que esmentava. Tot al contrari, van més aviat per una vena més lliure, no tant de l’enteniment, sinó més sortida del cor. Per tant, la dedicarem justament als místics de la baixa Edat Mitjana, a tota la devotio moderna i als místics del Renaixement. Esperem també tocar una figura que la creiem important, com seria Ignasi de Loiola. Aquesta, tot i que ja diem que nosaltres ens fixem sempre justament amb els que són filòsofs, persones com ell donen una obertura també a un pensament més obert. Hi ha humanistes que la gent d'alguna manera no consideraria d'alguns filòsofs purs, però que en canvi els tenim presents. El mateix passa en aquest cas amb els místics. I un dels plantejaments, sobretot dels objectius que tenim nosaltres a la nostra societat, és això: l'estudi d'un màxim d'expressions del pensament d'aquestes dues èpoques que nosaltres tractem.
