Com plantegeu aquesta nova etapa de la Facultat de Filosofia dins l'Ateneu Universitari Sant Pacià?
Certament és una nova etapa. La filosofia, ensenyada des d'un ateneu eclesiàstic manté la seva vocació universal, científica i cultural. Tenim un bon cos de professors (sacerdots i laics); tenim la voluntat de col·laborar des de la nostra competència al conjunt de les ciències conreades a l'Ateneu; i encara que la filosofia pugui resultar una mica àrdua, ajuda tant per preparar la formació teològica i comprendre l'avui de la història i la cultura. També voldria mantenir el contacte i la col·laboració amb els col·legues que han passat a la Facultat de Filosofia de La Salle-URL, amb qui hem compartit molt.
Quins són els reptes futurs que encareu ja al setembre?
Aquest setembre comencem un nou curs, i això sempre és un repte. Per una banda cal cuidar el cos docent -i mirar de fer-lo créixer-, per l'altra, mirarem de col·laborar més orgànicament amb les necessitats de les altres Facultats de l'Ateneu, i per últim, i així com els alumnes valoren la pedagogia a l'hora d'explicar la filosofia, també caldrà tenir present la investigació de cada professor i col·lectivament com a Facultat. Penso que tenim uns professors molt professionals i d'alta qualitat. Mirarem d'anar construint i mirant al futur, d'acord amb la realitat del que va succeint.
A qui s'adreça la Filosofia eclesiàstica avui en dia?
Com a Facultat eclesiàstica al servei de l'Església tenim una bona part d'alumnes que cursen els estudis teològics i filosòfics com a base intel·lectual per al seu servei com a Pastors el dia de demà. Però, com abans deia, l'ensenyament de la filosofia, i una filosofia en diàleg amb la fe cristiana, és quelcom que interessa a un jove que té desig d'estudiar filosofia, o un professional que vol complementar els seus estudis científics amb els humanístics, o una persona jubilada que no ha perdut mai l'interès per la reflexió filosòfica, els seus problemes i dilemes. Com m'agrada dir als meus alumnes: si la filosofia ens ajuda a interpretar el món, ja hem aconseguit molt.
És ara un bon moment per a la Filosofia en el nostre món? Quines preguntes pot respondre o en què pot servir avui dia?
Jo mateix em reconec com un enamorat de la filosofia. N'estic convençut. Sempre serà l'hora de la filosofia, i els temps actuals tan densos i complexos, més que mai necessiten la paciència de la filosofia. A vegades he sentit d'algun alumne que recordava amb nostàlgia el professor de filosofia de l'institut o escola: ens feia pensar, havies de prendre posició, hi havia qüestions vitals i molt interessants. Vivim un temps incert, de grans decisions, de mals no resolts... Darrere de la construcció social hi ha visions, relats, idees -a vegades necessitades de crítica-. A mi personalment, si serveix el testimoni personal, m'ha ajudat tant el pensament per veure, per veure la realitat, i anar més endins de la superfície visible.
