St. Anselm surt 07:01 i es pon 20:39 surt 13:02 i es pon 02:45

Notícies

El monument tardoromà de Centcelles, revisitat

18 de juliol de 2022Notícies Compartir:

El monument tardorromà de Centcelles ha estat al punt de mira de vint-i-tres especialistes internacionals durant tres dies de congrés. Els investigadors han aportat els punts de vista en un debat interdisciplinari que ha unit arqueologia, història, art o teologia.

La professora de la Facultat Antoni Gaudí, Dra. Cristina Godoy, que també ha format part del comitè científic del congrés, ha elaborat una crònica de les principals aportacions de tres dies de congrés. Us la deixem a continuació.


El monument: el context

D’ençà del descobriment dels mosaics a la cúpula l’any 1877, els investigadors s’han vist seduïts per la seva excepcional riquesa, de manera que l’edifici de la cúpula ha acaparat l’atenció de les mirades dels estudiosos durant molt de temps. Cal destacar la magnífica tasca d’excavacions arqueològiques que va dur a terme l’Institut Arqueològic Alemany de Madrid, a partir de 1956, amb Helmut Schlunk i Theodor Hauschild al capdavant. Per això, durant el congrés s’ha homenatjat a Theodor Hauschild per tal de reconèixer la dedicació de tota una vida a Centcelles.

El monument, que havia estat comprat pel govern alemany, va ser retornat a l’estat espanyol l’any 1978, així com els materials conservats als magatzems del MNAT, que esperen una anàlisi amb els mètodes actuals. De la mateixa manera, els documents d’aquestes intervencions arqueològiques (diaris d’excavació i fotografies, principalment) es conserven al DAI de Madrid per tal d’ajudar a fer la memòria arqueològica.

Precisament en aquesta ciutat, i també sota la iniciativa dels alemanys, van tenir lloc l’any 2010 unes jornades sobre l’edifici de la cúpula de Centcelles. S’havia dut a terme, per una banda, un projecte des de les universitats de Münster i Göttingen de revisió de la documentació antiga del DAI i de captura digital exhaustiva dels dibuixos inèdits, i per l’altra, es va obtenir un escaneig complet en 3D de la cúpula, dut a terme l’any 2011 per l’Acadèmia Austríaca. Les actes d’aquestes jornades van ser editades per Achim Arbeiter i Dieter Korol i publicades pel DAI l’any 2015. Aquest era, doncs, el punt de sortida per la trobada d’enguany.

 

Els objectius del congrés

El principal objectiu del congrés sobre el monument tardoromà de Centcelles ha estat l’ampliació de l’enfocament de la mirada sobre tot el jaciment en el seu conjunt i no només en la cúpula. D’aquí, el subtítol “Dades, context i propostes”. La revisió de les dades, analitzades en el seu context, ha estat un denominador comú de les ponències, i tot i que moltes aportacions no han estat inèdites, sí que han estat exposades conjuntament en una mateixa seu.

 

Les evidències arqueològiques

El desenvolupament de les sessions s’ha fet en tres dies. La primera jornada, el 28 de juny, es va obrir amb una contribució de Jaume Massó (Museu d'Arqueologia Salvador Vilaseca, Reus) sobre la història de la recerca a Centcelles, des dels seus orígens al segle XX, amb un contrapunt de les darreres intervencions arqueològiques practicades en el segle XXI en determinades parts del jaciment, a càrrec de Jacinto Sánchez de Montes, arqueòleg.

La resta del matí es va dedicar a les evidències arqueològiques amb especial atenció al context tarragoní del monument: primer, una anàlisi topogràfica del paisatge a l’antiguitat de l’entorn de Centcelles, per Marta Prevosti (IEC-ICAC); segon, una avaluació de Tarraco al segle V, principalment a través dels textos escrits a càrrec de Meritxell Pérez (INSAF), i des de la perspectiva arqueològica de Tarragona al segle V, sobretot en el desenvolupament del seu barri portuari, a càrrec d’Ada Lasheras (Casa de Velázquez-ICAC). I aquí hi veiem un element sorprenent: per què aquesta incidència en el segle V quan la majoria d’interpretacions feien el monument de mitjans-finals del segle IV? Doncs per tal de buscar contextos a la hipòtesi defensada per Josep Anton Remolà (MNAT) i Meritxell Pérez de datar el monument a mitjans segle V, en funció d’una ceràmica enclastada en el signinum de les termes meridionals del complex, que posen en relació amb l’aquarterament de les tropes del comes Asturius com a base de les operacions militars, entre el 420 i el 470, per tal de recuperar Hispània per l’Imperi. Aquesta proposta, publicada ja l’any 2013, continua sent molt controvertida.

La tarda del dimarts 28 de juny va centrar novament l’atenció a la cúpula de mosaics, amb les aportacions de Achim Arbeiter, mosaics, (Universitat de Göttingen) i Dieter Korol, pintures, (Universitat de Münster). Potser una de les intervencions més novedoses va ser a càrrec de Carme Guiral (UNED) i Antonio Mostalac (UEZ/ Universidad de Zaragoza), centrada en l’anàlisi de les pintures, i que va presentar l’evidència de tres fases d’execució: dues capes de morter amb sengles capes pictòriques i finalment el mosaic que es munta sobre la darrera capa de pintura. Aquesta constatació obre un nou focus de debat sobre la cronologia d’aquestes tres fases.

 

 

Els referents contextuals (300-450 dC)

L’endemà, les ponències es van centrar en els referents contextuals de les hipòtesis formulades sobre la funció del monument: residència aristocràtica (vil·la), mausoleu, o campament (300-450 dC). Primer amb l’aportació de dos experts en l’exèrcit romà. Ángel Morillo (Universitat Complutense de Madrid), que va parlar de l’exèrcit baiximperial, i Sylvain Janniard (Universitat de Tours), sobre les unitats comitatenses de l’occident romà. Tots dos experts van mostrar la seva reticència a acceptar la interpretació del conjunt de Centcelles com a campament militar.

En segon lloc, Alexandra Chavarria (Universitat de Pàdua) va incidir en la dificultat d’identificar el conjunt amb una vil·la aristocràtica i va subratllar la situació estratègica al costat de la via que hi duia des del port; així com de la inconveniència de què un mausoleu es trobés integrat en la part residencial, tot i aportant alguns exemples del nord d’Itàlia on un mausoleu exempt hauria originat posteriorment una església.

Justament sobre la interpretació com a residència imperial o episcopal, es va encarregar a Umberto Roberto (Università di Napoli, Federico II) una ponència sobre els complexes imperials dels segles IV i V, i a Emilio Marin (Universitat Catòlica de Croàcia) una exposició sobre el palau de Dioclecià a Split (Spalato) i episcopal a Salona.

Finalment, Olof Brandt (PIAC) va analitzar els edificis funeraris tardoromans com a referent de Centcelles, i incidí en què l’edifici de la cúpula és només l’avantsala de l’ambient tetralobulat i que aquest fet es desdiu de les fórmules arquitectòniques emprades com a mausoleus.

 

Els referents simbòlics i teològics dels mosaics de la cúpula

El darrer dia del congrés va reprendre novament la cúpula com a centre d’atenció, dedicat als referents simbòlics i teològics dels mosaics. En una primera intervenció, Norbert Zimmermann (DAI Roma) va glosar les escenes bíbliques. Aquestes escenes tan conegudes en l’imaginari paleocristià van ser comentades tan des dels textos dels Pares de l’Església oriental per Carlo dell’Osso (PIAC), com dels Pares occidentals per Albert Viciano (Facultat Antoni Gaudí, AUSP). Ambdós destacaren el significat exegètic de la salvació, entesa tant en contextos funeraris com baptismals.

A la tarda es va desenvolupar una taula rodona de debat conclusiu, moderada per Armand Puig i Tàrrech, rector de l'Ateneu Universitari Sant Pacià, en què va insistir en la necessitat d’abordar la problemàtica de la funció i cronologia de Centcelles des de la transversalitat, sense descartar cap de les hipòtesis interpretatives i apel·lant a la permeabilitat entre les propostes. El mateix Achim Arbeiter va admetre la possibilitat que la cronologia pogués ser del segle V, i va reconèixer, en un exercici de humilitat, que abandonava les seves propostes anteriors en ares de la veritat històrica. Tot i així, des del punt de vista iconogràfic, continua defensant la lectura funerària a partir de les escenes dels tres joves davant Nabucodonosor i de les escenes de cacera, que tenen el seu referent cronològic en els sarcòfags datats entre el 360 i el 390 dC. Vincenzo Fiocchi Nicolai va insistir en la necessitat de tractar el tema de Centcelles des de totes les perspectives integrades: iconogràfica, arquitectònica, i també ampliant el context mitjançant noves intervencions arqueològiques que obrin una mica l’enquadrament del monument. A ell no li sembla que sigui un mausoleu, llevat que s’hagi utilitzat per un ús funerari en una eventual segona fase. Segons el seu criteri, la iconografia no explica per sí mateixa la funció de l’edifici. 

 

Conclusions

Atès que cadascú es manté en els seus postulats inicials i que la incertesa sobre la funcionalitat del conjunt segueix planant en el debat, es proposa tornar a estudiar les excavacions del DAI, tant el material com la documentació, per tal reconstruir la seqüència estratigràfica i fer la memòria d’excavacions amb tècniques actualitzades. Així mateix, s’imposa la necessitat d’obtenir dades noves, ja sigui a través de l’anàlisi dels morters, que ajudaria a fixar la cronologia, com la continuació de l’estudi de l’estratigrafia de les pintures, o amb altres intervencions arqueològiques puntuals. Amb dades noves caldria fer, potser d’aquí uns deu anys, un segon congrés dedicat a aquest magnífic monument tardoromà, per veure si aleshores Centcelles deixarà de ser un enigma.

 

Els organitzadors i patrocinadors

El congrés “El monument tardoromà de Centcelles. Dades, context, propostes” ha estat organitzat per l’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP), el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural i l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós (INSAF), amb el patrocini de Pontificio Istituto di Archeologia Cristiana (PIAC). També ha rebut el suport de la Diputació de Tarragona, l’Arquebisbat de Tarragona, l’Ajuntament de Tarragona, l’Ajuntament de Constantí, Repsol i Mútua Catalana. Per últim, ha rebut la col·laboració de l’Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC), l’Institut d'Estudis Catalans (IEC), la Reial Acadèmia de les Bones Lletres, la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, la Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT) i la Universitat Rovira i Virgili (URV).