St. Ciril surt 07:38 i es pon 20:14 surt 20:36 i es pon 06:54

Història

L’Ateneu Universitari Sant Pacià ha estat erigit canònicament el dia 1 d’octubre de 2015 a la ciutat de Barcelona, per mitjà del Cardenal Giuseppe Versaldi, Prefecte de la Congregació per l’Educació Catòlica, vingut expressament des de Roma per tal de signar-ne públicament la constitució. La Santa Seu ha accedit d’aquesta manera a la petició efectuada pel Cardenal Lluís Martínez Sistach, Arquebisbe de Barcelona, Gran Canceller de les tres facultats eclesiàstiques que ja existien en aquesta ciutat: la Facultat de Teologia de Catalunya (1968), la Facultat de Filosofia de Catalunya (1988) i la Facultat Antoni Gaudí d’Història, Arqueologia i Arts Cristianes (2014). L'any 2020, l'Institut Superior de Litúrgia de Barcelona, integrat fins aquell moment dins l'Ateneu, va passar a tenir grau de facultat i a anomenar-se Institut de Litúrgia ad instar facultatis

Culmina així un procés que ha dut a la creació d’una potent institució universitària dedicada exclusivament als estudis eclesiàstics i directament vinculada amb l’Església de Barcelona i, a través d’ella, amb la resta de diòcesis que tenen la seva seu a Catalunya. 

L’Ateneu actualment agermana, doncs, quatre facultats orientades, respectivament, a l’estudi de la teologia, la filosofia, la humanística cristianes i la litúrgia, i queda configurat com una institució universitària que promou la docència i la recerca sobre les àrees centrals del pensament cristià. D’altra banda, l’Ateneu Universitari Sant Pacià aixopluga, mitjançant la Facultat de Teologia, vuit institucions més, que hi queden conectades estretament: l’Institut de Teologia Fonamental, el Centre d’Estudis Teològics de Mallorca i els Instituts Superiors de Ciències Religioses de Barcelona, Girona, Lleida, Mallorca, Tarragona i Vic. L’Ateneu permet, doncs, articular una xarxa de dotze institucions eclesiàstiques, radicades a Catalunya i a les Illes Balears, que tenen naturalesa universitària: quatre facultats, set instituts i un centre teològic.

Totes elles han estat erigides per la Santa Seu, en depenen i es regeixen per la Constitució Apostòlica Sapientia Christiana (1980) i altres instruccions pontifícies. Ha estat voluntat de l’impulsor i Gran Canceller de l’Ateneu, el Cardenal Lluís Martínez Sistach, que aquest portés el nom d’Ateneu Universitari Sant Pacià. El gran bisbe de Barcelona, pastor d’aquesta Església en la segona meitat del segle IV i un dels Pares de l’Església llatina, autor de diversos tractats teològics, constitueix un referent rellevant en la història eclesiàstica de Catalunya. Una frase que es troba en una de les seves cartes ha estat escollida com a lema de l’Ateneu: «quaecumque lingua a Deo inspirata». No hi ha llengua que Déu no inspiri, ni hi ha llenguatge que no expressi i condueixi a Aquell que és font de bellesa i de bé i que sosté el món i cada persona humana. Els llenguatges teològics, filosòfics i estètics són camins per arribar a Aquell que ha donat a la humanitat la capacitat de parlar i de comprendre, i de trobar-se amb la Paraula encarnada, el Crist Senyor.