Font: La Vanguardia, 27/12/2020
Moltes persones constaten, amb tristesa, que el Nadal d’enguany serà diferent del Nadal dels altres anys. Es fixen en allò que no es podrà fer, en tot allò a què caldrà renunciar, en les moltes coses que quedaran enlaire. I aleshores, tot i reconèixer que tothom ha de posar-hi el seu gra de sorra, se senten molestes amb una pandèmia que, efectivament, posa a prova la capacitat de resistència de cadascú i debilita l’esperit. O bé, malgrat ser conscients de les limitacions i fins i tot acceptar- les, les viuen amb sentiments tristos i fins i tot depressius. Dol no poder celebrar el Nadal tal com fins ara l’hem conegut. Tot plegat contribueix a una sensació d’ofec, que alguns superen amb fatiga o potser no poden superar. La violència creix, i també les agressions al do de la vida i als béns d’altri.
D’altra banda, les pèrdues econòmiques i les situacions d’insolvència deixen una marca profunda. Famílies de diverses extraccions socials, més acomodades o més desvalgudes, es troben carregades de problemes, fins i tot mancades del necessari per viure. Tot plegat resulta feixuc, i sovint es fan necessàries les ajudes terapèutiques davant l’augment de l’ànsia o el desànim.
I,malgrat tot,Nadal és aquí! Dir Nadal és dir alegria, festa, músiques de tots els temps, petons i abraçades, llàgrimes d’enyor, missa del gall, cases plenes de gent, infants que corren amunt i avall, pessebres i avets, pastorets i representacions a la serena, regals i taules parades, cavalcades de reis, emoció i retrobament. Nadal és tot això, però és també el pobre que espera unamà amiga, el sense sostre ni taula que busca on arrecerar-se i trobar un lloc onmenjar i uns amics que li donin amistat i escalf, l’avi queno sapcomengolir la solitudi els records antics i espera una visita, l’infant que desitja rebre encara que sigui un sol regal, l’estranger que es troba a la vora del camí i pensa en els seus que són lluny, elmaltractat per la vida que voldria que les festes nadalenques passessin de pressa perquè li evoquen massa coses, el ferit en els sentiments, infant o adult, que solca elmar comun veler sense veles.
Si hi ha Nadal és perquè ha nascut un infant que jeu en una menjadora amb uns animals que escalfen l’estable, amb una mare de nom Maria que l’alleta i l’amanyaga enmig del fencmentre li canta la dolça cançó, amb un home de nomJosep que vetlla lamare i el fillet, amb totdepastors que han deixat les ramades i s’han fet còmplices de l’àngel-missatger, amb un estol angèlic que omple la celístia amb un cant grandiós de glòria i de pau.
La pandèmia no ens pot robar l’alegria de Nadal, no ens pot derrotar ni com a persones ni com a societat. Davant d’una situació complexa i en alguns casos dramàtica, cal respondre amb una crida a humanitzar les relacions i els contactes entre tots i entre totes. Ningú no és una illa, ni ningú s’hi ha de convertir. El pensament de l’altre, l’atenció a l’altre ha de ser la regla d’or d’aquest Nadal. L’ús dels diversos mitjans de connexió amb l’altrapersona, que lesdiverses tecnologies faciliten, serà un recurs potent i benvingut perquè ningú no es quedi sol. Cal reprendre l’esperit nadalenc que consisteix en el contacte, l’afecte i, si és possible, el trobament.
Es diu, i és cert, que de tots depèn que la pandèmia remeti. Doncs bé, fem-nos responsables els uns dels altres perquè aquest Nadal no afegeixi més solitud a la que ja molts, especialment les persones grans, sofreixen per causa de la Covid-19. Aquestes persones, les grans víctimes de la pandèmia, han de ser la nineta dels ulls. L’amistat entre tots ha de reflorir. Els pobres no poden ser deixats de banda.El Nadal de 2020 no pot ser, simplement, elNadal de laCovid- 19. Ha de ser per damunt de tot elNadal de la tendresa i de la proximitat. Que les nostres ciutats respirin a ple pulmó el Nadal de la tendresa. Ve la llumde Betlem, venen la pau i l’alegria compartides.
Font: La Vanguardia
