El president emèrit del Pontifici Consell de la Cultura, el Cardenal Gianfranco Ravasi, imparteix la ponència inaugural del Congrés de l'AUSP, «Gaudí: art, bellesa, misteri», el dimecres 25 de febrer de 2026.
El primer dia del Congrés «Gaudí: art, bellesa, misteri», organitzat per l’Ateneu Universitari Sant Pacià, va comptar amb la ponència inaugural del cardenal Gianfranco Ravasi, president emèrit del Pontifici Consell de la Cultura, sota el títol «E Dio vide che era bello». Fe, bellesa, art.
En la seva intervenció, Ravasi va oferir una lectura teològica i cultural de l’obra d’Antoni Gaudí, centrada especialment en la Basílica de la Sagrada Família, que va definir com un “Evangeli de pedra”, una “Bíblia visual” i una autèntica “teologia feta pedra”.
La visita del Papa i el repte de la secularització
En el context de l’anunci recent de la visita del papa Lleó XIV a Espanya el proper mes de juny, Ravasi va interpretar aquest viatge com un senyal de prioritat pastoral davant la forta secularització que viu el país.
El cardenal va descriure Espanya com un cas paradigmàtic de pèrdua accelerada d’identitat catòlica, comparable a Irlanda, i va advertir que el gran repte actual no és tant l’ateisme militant com la indiferència religiosa i el relativisme moral.
En aquest marc, va distingir clarament entre:
- Secularitat, positiva i compatible amb el cristianisme (separació entre esfera política i religiosa).
- Secularització, entesa en sentit negatiu com la reducció de la fe a l’àmbit privat i la pèrdua de rellevància pública.
Segons Ravasi, la Sagrada Família esdevé així una “espina al costat” d’una societat secularitzada: un símbol visible i provocador que mostra que la presència cristiana pot ser significativa sense aspirar al domini estructural. «L’Església no ha de buscar poder estructural, sinó presència significativa» va sentenciar.
Gaudí: superar el gòtic des del mateix gòtic
En el marc del centenari de la mort de Gaudí, Ravasi va subratllar que l’arquitecte català no va practicar un neogòtic superficial, sinó que va voler “superar el gòtic dins del mateix gòtic”, desenvolupant-lo fins a les seves possibilitats extremes.
Va destacar tres coordenades fonamentals de l’ànima gòtica reinterpretada per Gaudí:
- Verticalitat: sentit ascensional que connecta cel i terra.
- Llum filtrada: no renaixentista, sinó simbòlica i teològica.
- Simbolisme ric: proporcions, nombres i iconografia com a llenguatge catequètic.
L’itinerari de les tres façanes —Naixement, Passió i Glòria— traça, segons el cardenal, una veritable mistagogia arquitectònica, un camí cap al misteri que culmina en la dimensió escatològica de la Façana de la Glòria.
Una fe “cristal·litzada” que continua viva
Recorrent a un registre autobiogràfic, Ravasi va recordar la seva visita als terrats de la basílica l’any 2010, en el marc de l’“Atri dels Gentils”, iniciativa de diàleg entre creients i no creients impulsada per ell mateix.
Va descriure la Sagrada Família com una criatura vivent, en construcció permanent, que ha transformat l’skyline de Barcelona amb les seves torres —que arribaran a ser divuit— i amb la futura culminació de la torre central de Jesucrist.
Per al cardenal, el temple és un cofre de teologia, fe popular, bellesa i significat litúrgic, nascut d’una idea dinàmica i orgànica inspirada en el creixement de les plantes i dels éssers vius.
Davant d’aquesta arquitectura, Ravasi evocà els versos de Dante sobre el temple celestial, afirmant que la Sagrada Família és, en definitiva, “poesia en pedra”, un cant que s’eleva des del cor de la ciutat dels homes cap al misteri de Déu.
