La Facultat de Filosofia de Catalunya (AUSP), la Societat Catalana de Filosofia (SCC), amb la col·laboració del Grup Hermenèutica, Platonisme i Modernitat (UB) i el Grup de Recerca en Pensament Pedagògic i Social Contemporani (UB) organitzen també una jornada d’estudi dedicada a “Tomàs d’Aquino i l’escolàstica del segle XIII”
AUSP, novembre de 2025. Dimecres 19 de novembre es va celebrar a l’Aula Magna de l’AUSP una doble jornada per commemorar el 800 aniversari del naixement de Tomàs d’Aquino. Al migdia, la Facultat de Filosofia de Catalunya (AUSP), la Societat Catalana de Filosofia (SCC), amb la col·laboració del Grup Hermenèutica, Platonisme i Modernitat (UB) i el Grup de Recerca en Pensament Pedagògic i Social Contemporani (UB), van organitzar una taula rodona que va comptar amb la participació de Joan Martínez Porcell, Conrad Vilanou, Xavier Prevosti, Joan Garcia del Muro i Andreu Grau. Aquesta activitat estava inclosa dins el cicle de La 4a hora dels dimecres.
A la tarda, en la mateixa seu, va tenir lloc la Primera Jornada d’Estudi de Filosofia Medieval i Renaixentista, que tractava el tema “Tomàs d’Aquino i l’escolàstica del segle XIII”. Organitzada per la Secció de Filosofia Medieval i Renaixentista de la Societat Catalana de Filosofia (SCF), i per la Facultat de Filosofia de l'AUSP, amb la col·laboració del Grup de Recerca Eidos i Grup de Recerca en Pensament Pedagògic, hi van participar, sota la coordinació dels professors Ignasi Roviró, Àngel Pasqual i Andreu Grau:
Miguel Candel Sanmartín, professor titular emèrit de la Universitat de Barcelona, que la seva especialitat ha estat la Filosofia Antiga i també la Medieval, va parlar de: “Tomàs d'Aquino, sant patró de l'Arquitectura (conceptual)”. El professor Candel va afirmar que Tomàs d’Aquino “és un filòsof clau a l'Edat Mitjana i un dels pilers de la Filosofia Occidental”. “És hereu de l'aristotelisme, que també assimila gran part de l'aportació dels filòsofs musulmans i crea tot el que es diu realment una escola filosòfica i un sistema filosòfic”, va dir el professor Candel, que va parlar justament “del caràcter sistemàtic de la seva filosofia”, i de com estructura conceptes bàsics i tradicionals de la filosofia: “els dona un format que passarà a la història i servirà de referència a partir d'aquell moment per a tothom que pensi en filosofia”, va afegir. La professora de la Universitat de Barcelona Margarita Mauri va intervenir amb la ponència “Sant Tomàs: realitat, coneixement i acció”, centrada “en la relació que hi ha entre la gent moral que decideix i les coses particulars que l'envolten”. És a dir: “quin tipus de relació s'estableix entre el coneixedor que ha d'escollir i la realitat que l'envolta”, va argumentar. Aquest tema el va tocar “com ho aborda i ho explica Sant Tomàs, ja que em sembla una explicació encertada per esclarir quina és la relació entre el particular que decideix i la realitat que l'envolta sobre la qual ha de decidir.
El professor de Teoria del Coneixement i Metafísica a la Universitat de les Illes Balears, Andrés Jaume, va titular la seva xerrada: “Analogia fidei i l’hermenèutica a Tomàs d’Aquino”. Va parlar, per tant, de la relació entre l’analogia Fidei, que és un principi hermenèutic de l’escriptura, i l’analogia Entis, c”om a fonament de l’analogia Fidei”. El professor Jaume sosté que “Entis fonamenta l’analogia Fidei i, precisament això fa que el text tingui sentit en tant que el text parla de l’existència humana i del món”, va explicar.
També van intervenir a la jornada els professors Abel Miró, que va parlar de “Sant Tomàs i el problema de les mocions divines”; Xavier Prevosti, que va titular “La llibertat segons Sant Tomàs d’Aquino”; i Enrique Martínez, que va titular: “L'amistat segons Sant Tomàs: indigència o plenitud”.
