Dra. Maria Garganté: "L'obra de Gaudí ens interpel·la des de molts punts de vista i transcendeix cultures i tradicions"
La professora de la FHEAG avança que el Congrés pretén abordar la figura d’Antoni Gaudí “des d’una perspectiva holística”
La Facultat Antoni Gaudí organitzarà els dies 25, 26 i 27 de febrer de 2026 el Congrés Internacional Gaudí; bellesa, art, misteri, en el qual pretén abordar la figura d'Antoni Gaudí des d'una perspectiva holística. Posarà l'accent en la relació de Gaudí amb la litúrgia, la dimensió artística i contemplativa de la seva obra, però també les qüestions més vinculades al caràcter social. Hi participaran un bon nombre d’experts, que aportaran una visió profunda de la figura d'un dels més grans creadors catalans de tots els temps i amb una dimensió més universal. “La seva obra ens interpel·la avui dia des de molts punts de vista i transcendeix cultures i tradicions”, afirma la Dra. Maria Garganté, membre de la comissió organitzadora del Congrés i professora de la Facultat d'Antoni Gaudí, que avança el que serà aquest esdeveniment del proper mes de febrer.
Quina aportació creus que farà aquest congrés al coneixement de Gaudí?
Esperem que siguin diverses aportacions, perquè penso que el congrés, malgrat que té uns eixos bastant clars, aborda diferents aspectes també de l'obra de Gaudí. I llavors esperem, sobretot, generar coneixement, potser a partir d'aquest aprofundiment de la relació de Gaudí en la litúrgia i la seva renovació. Aquest és un aspecte considerablement poc tractat i que és molt pertinent que es faci des d'un congrés a l'Ateneu Universitari Sant Pacià. Però segurament també hi haurà aportacions interessantíssimes més vinculades a aquesta dimensió més artística, més espiritual, i de la seva concepció de la bellesa, així com també del Gaudí més social.
Quin és el paper que juga l'arquitectura de Gaudí en aquesta renovació litúrgica que ara avançaves?
Bé, Gaudí és un visionari, és un personatge únic per ell mateix. I, en realitat, més que sigui estrictament una corrent determinada, ell també fa les seves aportacions. Sempre en el context que és un home de la seva època i està atent al que passa en el seu moment. Però Gaudí, d'alguna forma, concep els seus edificis amb una voluntat, per exemple, pedagògica.
Estic pensant en l'exterior de la Sagrada Família, que ha d'explicar sobretot el que hi veiem; i després l'interior, l'espai interior, que d’alguna manera ha de corprendre, ha de ser aquell espai per a la contemplació. I, sobretot, l'arquitectura de Gaudí és llum, però és llum també la seva idea de l'espiritualitat o aquesta concepció de la llum com a camí per a una major relació amb allò espiritual.
El Congrés tractarà la dimensió més contemplativa, òbviament, de l'obra de Gaudí, però també de la dimensió social, perquè Gaudí no deixa de ser un home del seu temps, amb preocupació per les circumstàncies que l'envolten, oi?
Sí, sí. De fet, la seva primera obra és la Cooperativa Obrera Mataronense, per exemple, i penso que durant tota la seva trajectòria ell té aquesta preocupació per la dignitat humana; és a dir, per les condicions de vida dels treballadors, de les persones. Per això fa les escoles de la Sagrada Família, que no deixen de ser una plasmació d'aquesta qüestió. O sigui, Gaudí no és aquell personatge que viu completament aïllat, que ens podria semblar que a vegades és una mica aquesta figura, com mística, que està fora del temps.
En qualsevol cas, jo sempre dic que el místic és una persona d'acció. I Gaudí és una persona que, d'alguna manera, no renuncia a intervenir en la societat. I a través del seu instrument de feina, que és l'arquitectura, contribueix també a fer un món millor.
Es podria dir que aquest congrés descobrirà una imatge desconeguda o menys coneguda d'Antoni Gaudí?
Esperem que sí. De fet, jo penso que la qualitat, però també l'heterogeneïtat dels ponents convidats espero que així ho posi de manifest. Per exemple, ens ve un professor sicilià que és arquitecte, i que a Palerm va construir en un barri de l'extraradi, un barri pobre de Palerm, una església amb vocació, podríem dir, de parròquia obrera, però molt inspirada per Gaudí. Perquè Gaudí partia de la base que, d'alguna manera, les classes populars no tenen per què renunciar a la bellesa. Per tant, veurem una mica també aquesta influència posterior que ha tingut Gaudí i com avui en dia encara Gaudí continua determinant alguns aspectes de l'art i l'arquitectura.
El nivell dels ponents és molt alt. Vindrà, per exemple, el cardenal Gianfranco Ravasi, que va ser fins l’any 2022 ministre de Cultura del Vaticà. A qui t’agradaria ressaltar de les persones que heu convidat al Congrés?
Em seria difícil destacar-ne algun. Jo els destacaria a tots! El cardenal Ravasi farà la ponència inaugural del Congrés. També vindrà la catedràtica emèrita de la Universitat de Barcelona Mireia Freixa, que d’alguna manera ens posarà en context, i després ens farà una comunicació sobre el mobiliari litúrgic creat per Gaudí. En Francesc Torralba ens parlarà una mica del Gaudí contemplatiu i de la relació amb la naturalesa. Ciro Lomonte, que és l’arquitecte sicilià que he citat abans, també ens farà una aportació molt interessant. El professor de la Universitat de les Illes Balears Pere Fullana ens farà una ponència dedicada específicament a la intervenció de Gaudí a la catedral de Mallorca. I ens agradarà també escoltar el director de la càtedra Gaudí de la Universitat Politècnica de Catalunya, Galdric Santana, que ens farà una exposició singularíssima, presentant la façana de la Glòria gairebé com un tenebrari elèctric. Penso que hi haurà ponències molt sorprenents. Chiara Curti, arquitecta milanesa, professora de la casa, ens farà incidència en la dimensió social de Gaudí, de la que n’és més especialista.
I també comptareu amb força comunicacions...
Sí, per exemple la que farà sobre la relació de Gaudí amb els jardins la Mercè Compte, que n’és una experta. I també, ja que estem parlant o estem commemorant el centenari de la mort de Gaudí, el professor de la Universitat de Girona Joaquim Maria Puigvert Solà ens parlarà del funeral de Gaudí i del seu impacte social. En destaco dues, però en són moltes més i molt interessants totes.
Aviat publicareu el programa definitiu, amb els ponents i els títols de les conferències i de les comunicacions, suposo.
Sí, esperem tenir-ho a punt després de les festes de Nadal. I també obrirem les inscripcions. Tenim moltes ganes i molta il·lusió de poder contribuir al centenari de Gaudí amb aquest esdeveniment per a nosaltres tan important!
L'AUSP gradua 32 alumnes de les facultats de Teologia, de Filosofia, de Litúrgia i d'Història, Arqueologia i Arts Cristianes
Defunció de Vicenç Bosch Miquela, administrador i secretari acadèmic de la Facultat de Teologia entre 1978 i 2013