Organitzada per l’Institut Històric de l’Orde dels Dominics de la Província d’Hispània, la Facultat Antoni Gaudí i diversos grups de recerca vinculats a la UAB i al patrimoni bibliogràfic
AUSP, gener de 2026. Amb el títol "Les cròniques dominiques en el taller de la impremta: estratègies editorials en el món modern" es va celebrar el proppassat 27 de gener un nou seminari organitzat per l’Institut Històric de l’Orde dels Dominics de la Província d’Hispània, l’AUSP i diversos grups de recerca vinculats a la UAB i al patrimoni bibliogràfic, que va tenir lloc a la Facultat d’Història, Arqueologia i Arts Cristianes Antoni Gaudí.
Aquest seminari va ser la continuació del celebrat l’any 2025, que es va dedicar a llibres i biblioteques de dominics en l’Edat Moderna. En aquesta ocasió es varen tractar les cròniques dominiques, el taller de la impremta i les estratègies editorials de l’Orde de Predicadors al món modern. Les ponències les van impartir Fr. Alejandro J. López Ribao (AUSP), que va parlar sobre un seguit de cròniques que no van arribar a estampar-se: ”Intents fallits i censura institucional: la història de la província d’Espanya de fra Tomás de Aróstegui”; Pedro Rueda Ramírez (UB. InterCultural), que va titular la seva intervenció: “Cròniques americanes i geopolítica editorial missional dels dominics al Perú”; Anna Busquets Alemany (UOC. REDIF), que va tractar el tema: “Fixar Xina en paper: Cròniques dominiques entre missió, impremta i edició”; i Domenico Ciccarello (U. de Palerm), que va parlar de “Tommaso Fazello (1498-1570) i les diferents edicions de la seva història de Sicília”
La jornada va comptar amb una cinquantena de participants; la meitat d’ells llatinoamericans, que la van seguir a través de l’emissió en streaming. Un dels objectius del seminari era precisament intentar cercar contactes amb els països d’Amèrica Llatina, especialment d’estudis de Doctorat a Xile, Colòmbia i Mèxic. Per al Dr. Alejandro López Ribao, vicedegà de la Facultat Antoni Gaudí i organitzador del seminari, “aquesta jornada ha estat molt positiva, perquè ha estat un èxit per a la recerca sobre la història de l’Església a Catalunya”.
