La pianista comparte su profunda conexión espiritual con Antoni Gaudí y cómo tocar en la cripta de la Sagrada Familia inspira sus composiciones y alimenta su fe.
Divendres 27 de febrer de 2026, la cripta de la Basílica de la Sagrada Família va acollir l’acte cultural de cloenda del congrés «Gaudí: art, bellesa, misteri», organitzat per l’Ateneu Universitari Sant Pacià: un concert d'homenatge a Antoni Gaudí, a càrrec de la pianista i compositora japonesa Yoko Suzuki.
El repertori que va incloure diverses obres clàssiques, també de compositors catalans, i dues peces composades per la pròpia Yoko Suzuki. Concretament, va interpretar les titulades Esperança i Font de Llum. Homenatge a Antoni Gaudí. Aquesta darrera és, com diu el títol de l'obra, un homenatge al venerable Antoni Gaudí, una persona a qui l'autora admira profundament.
Què representa per a tu Antoni Gaudí?
És un gran artista i un geni que es comunica amb la natura. Hi ha molts tipus d’obres de Gaudí, però a mi m’impacten molt especialment les seves construccions inspirades en la natura.
I per què t’inspira fins al punt de compondre obres dedicades a ell?
L’admiro molt com a gran arquitecte i com a persona propera a la gent del seu entorn, que era molt humil. Fins i tot va utilitzar com a models nens i orfes en els seus vitralls. Quan acompanyo la missa a la Sagrada Família noto que la seva ànima és aquí. Les seves obres i la seva arquitectura m’inspiren per compondre.
De fet, toques molt a prop de la tomba d’Antoni Gaudí...
Sí, l’orgue és al costat, sempre mirant cap a la tomba.
En el concert del dia 27 de febrer vas interpretar dues peces originals, Esperança i Font de Llum. Què transmet aquesta darrera en concret?
La llum era molt important per a Gaudí. La basílica de la Sagrada Família és llum en cascada o d’arc de Sant Martí. I a la cripta és com una font. El 10 de juny de 2016, el dia del 90è aniversari de la seva mort, vaig fer un concert de piano a la cripta de la Sagrada Família. Aquesta obra, Font de Llum. Homenatge a Antoni Gaudí, es va estrenar aquell dia. La vaig compondre inspirada per les llums que entren a la basílica i per la personalitat de Gaudí. Després, una altra persona hi va posar la lletra en català i en vaig fer els arranjaments per a cor a quatre veus. Aquesta obra s’ha cantat en molts indrets, fins i tot fora d’Espanya.
Què ens pots explicar del concert de divendres 27 a la cripta de la Sagrada Família?
Vaig interpretar primer obres clàssiques, després compositors catalans i, finalment, obres meves. Primer, una obra d’una compositora polonesa titulada La pregària d’una verge. La va compondre quan tenia 15 o 16 anys, però la gent no la valorava pel fet de ser dona i, a més, molt jove. Avui dia, però, és molt coneguda, sobretot al Japó, on s’utilitza en molts llocs. És una obra molt dolça i amable. És una de les preferides de la meva mare. Després, Somni d’amor, de Liszt. Aquesta obra és molt coneguda arreu del món. Liszt també era un geni com a pianista i com a compositor. A més, era molt atractiu i tenia moltes admiradores. Però alhora era religiós i també componia obres religioses. Després, una obra coneguda: Les campanes de Moscou. És la peça més coneguda de les seves obres per a piano. Penso que Gaudí imaginava les campanes de la Sagrada Família sonant musicalment per a tot el món. A continuació, tres peces de compositors catalans que van viure a la mateixa època que Gaudí. Són estils molt diferents de música. Astúries, d’Albéniz, és molt melancòlica i molt rítmica, i la que tocaré d’Enric Granados és molt romàntica. Finalment, dues obres meves. Primer, Esperança. Penso que Gaudí va tenir moltes dificultats per construir la Sagrada Família i no sabia quan l’acabaria. Aquesta obra va ser una improvisació per animar una persona que estava molt trista. I, per acabar, Font de Llum. Homenatge a Antoni Gaudí, que ja he explicat abans. Espero que us agradés el programa.
Habitualment acompanyes les misses a la cripta amb l’orgue. Què significa “tocar” per a Gaudí?
Noto la seva ànima aquí, a la cripta. A més, l’orgue és al costat de la seva tomba. És un honor dedicar la música que interpreto a Gaudí.
Vas arribar a Barcelona l’any 2001. Per què tries aquesta ciutat i com t’hi trobes?
Vaig venir per la música espanyola. Admirava molt la gran pianista Alicia de Larrocha. Volia treballar amb ella. Era el meu somni i el vaig aconseguir. Ja fa 25 anys que visc a Barcelona. Em sento a casa meva.
La teva titulació musical és d’un nivell alt. Què t’aporta la música?
Sempre visc amb la música. Al meu cap sempre hi sona alguna cosa. Quan sento algun so, automàticament n’analitzo les notes, i ho faig sense adonar-me’n.
El fet d’admirar Gaudí i la seva obra t’ha convertit en una millor cristiana? T’ajuda a alimentar la teva fe?
Abans de néixer ja era a l’església, perquè el meu pare és pastor. Déu sempre és amb mi, i penso que Ell em va enviar a conèixer Gaudí. Déu ha estat molt generós amb mi, perquè el tinc ben a prop. Li estic molt agraïda.
