Dilluns 15 de setembre van començar les classes del curs 2025-2026 a l'Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP). Un curs que serà especial perquè, sense anar més lluny, l'acte oficial d'inauguració tindrà lloc a la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona. L’any acadèmic es dedica a Antoni Gaudí i té com a lema de recerca Gaudí: art, bellesa, misteri.
A banda de la lliçó inaugural, que impartirà el Dr. Jordi Fauli, arquitecte director de les obres de construcció del temple, el proper dimarts 14 d’octubre, el mes de febrer tindrà lloc un congrés que es dedicarà també al venerable arquitecte. El Dr. Joan Torra, rector de l’AUSP, avança el que ens depararà aquest curs acadèmic.
Com es presenta aquest curs 2025-2026?
Cada curs proposem un tema de recerca, que procurem que ens uneixi a les quatre facultats que configuren l'Ateneu. Els dos anteriors els hem dedicat al Concili de Nicea, pel seu 1.700 aniversari. En aquesta ocasió, vam plantejar que aquest curs 2025-2026, al final del qual, el 10 de juny, celebrarem el centenari de la mort del venerable Antoni Gaudí, que nosaltres, com a Facultat d'Història, Arqueologia i Arts Cristianes Antoni Gaudí, havíem de dedicar tota la recerca al genial arquitecte.
Ara bé, per les pròpies característiques, nosaltres no ens mirarem Gaudí com a arquitecte: no som una facultat d'arquitectura. Per tant, quina serà la nostra aportació? Descobrir que Gaudí era un home d'una fe profundíssima, venerable, era un home d'una cultura religiosa molt important, bíblica, d’una cultura litúrgica del seu moment. De manera que una aportació que no farà ningú, si no la fem nosaltres, és la de dir quina era la Bíblia de Gaudí, quina era la litúrgia de Gaudí, quina era l'espiritualitat de Gaudí, quina era aquella que després configura l'artista que és Gaudí, aquella que configura l'arquitecte que és Gaudí, aquella que el configura com a home de fe que expressa un temple cristià en Gaudí; aquella, per tant, que ens porta cap a la transcendència. Ho dic amb paraula neutra; és a dir, cap a Déu, cap a la Trinitat, perquè no es pot entendre Gaudí si no es tenen aquests conceptes de tota la part bíblica, a part de la natura, que és el seu llibre. El següent llibre és la part bíblica: tota l'escriptura, i després és aquesta part de fe, d'expressió, de l'Església, del culte, d'allò que et porta, que t'eleva. La Sagrada Família és l'expressió de què t’eleva cap a Déu. Per tant, havíem de dedicar aquest any a reflexionar sobre Gaudí, des d'aquesta perspectiva nostra de bellesa, art, bellesa, misteri. Art, per facultat; bellesa, des de filosofia, sobretot, però també des de teologia, i misteri, des de teologia, des de litúrgia, i des de la religiositat que comportés.
Per aquesta raó, de manera excepcional, l'acte d'inauguració de curs d'enguany es farà a la Basílica de la Sagrada Família, i comptarà amb una lliçó inaugural del Dr. Jordi Fauli. Què ens explicarà el Dr. Jordi Fauli?
La primera cosa que vam tenir clar era convidar a fer la lliçó al Dr. Faulí, que fa classes també amb nosaltres. Ell expressarà que el Gaudí de la Sagrada Família és l'expressió que tot eleva cap a aquesta transcendència, cap a Déu, és una font d'espiritualitat, i ho explicarà des de l'arquitectura, des de l'art, des de les coses aquelles que nosaltres no hi veiem, però que et porten; expressarà que porten cap a això.
I ell, que està en la comissió teològica, té un coneixement extraordinari de tota aquesta formació religiosa bíblica trinitària, que tenia Gaudí a part de tot l'altre, la de la natura, amb tota certesa. Vam començar per aquí, teníem molt clar de seguida que havia de ser el Jordi Fauli qui impartís la lliçó inaugural, i ens va sortir a dir: per què no demanem de fer-ho a la Sagrada Família? I va ser trobar-s'hi i dir: i tant, que sí! La Sagrada Família ho va rebre excel·lentment bé. I celebrarem la missa a la nau central, amb la participació de tots els bisbes, amb tots els religiosos... I després podrem estar tots a l’entorn de la tomba de Gaudí, des que ha estat declarat venerable, que va ser un dels últims actes del papa Francesc; per tant, podrem ser tots allà per venerar la tomba a la cripta.
I en aquest curs dedicat a Gaudí hi haurà el congrés que dedicareu també al venerable Antoni Gaudí, els dies 25, 26 i 27 de febrer, que tindrà el mateix títol, Gaudí: art, bellesa, misteri...
Sí, sí, per tant, tenim una comissió... que ja fa dies i dies que hi treballa. Farem un congrés per parlar d’allò que no explicarà ningú: la Bíblia en Gaudí, l'Escriptura, què representava el llibre de l'apocalipsi, o el llibre del Gènesi, de la creació, o quin concepte de culte tenia concret Gaudí, i, per tant, de litúrgia, i com la pensava, i quin paper tenia la música i el cant en tot això, i quin mobiliari litúrgic li convenia Gaudí en el seu moment.
Doncs tot això és el que, en el congrés, tenim ganes que es treballi. Son coses que ens pertoquen, perquè no ens hem pas de ficar nosaltres en si l'arquitectura ha estat exactament així, o fins i tot en la història del mateix Gaudí. Això ja es treballa, i això em sembla que és un altre àmbit... que nosaltres n'hem de recollir, que nosaltres n'hi hem d'aportar. Però, en canvi, aquesta aportació no ens la volem oblidar, perquè és la clau de lectura, intentant de fer-ho des del mateix Gaudí, la clau de lectura d'allò que Gaudí volia fer. I després ve la següent pregunta, que és, i això, com s'expressa avui? Perquè això s'expressa en un món de primers del segle XXI, 100 anys després de la mort de Gaudí, en un món que ha canviat, en un món en què Gaudí no podia ni somiar la quantitat de gent que ha passat a l'escenari de família. Per tant, és el contingut d'aquest congrés, que encara s'ha d'acabar de vestir, però esperem que ben aviat puguem tenir enllestit el programa sencer, per poder-ne fer la propaganda corresponent, perquè com més gent en participi, millor.
Aquest curs també és un repte per a l'Ateneu, perquè caldrà adaptar-se a la pèrdua del Dr. Daniel Palau. L’Ateneu no pot comptar amb un element important, perquè era el degà de la Facultat de Teologia de Catalunya. Com han afrontat aquesta pèrdua?
Jo no diria pèrdua, perquè ara el tenim situat en un altre nivell: ara és el bisbe de Lleida i, per tant, forma part del Consell del Gran Canceller. A més a més, continuarà col·laborant amb nosaltres amb algunes coses que portava ell i que són la seva especialitat, i em sembla que és bo que sigui així. Per tant, molt contents, molt contents que des de l'Ateneu, i de cadascuna de les facultats, i sortint d'aquestes facultats, en surtin els bisbes de Catalunya. Planellas, Abadias, Sergi Gordo, abans Joan Enric Vives... Son persones que han passat per aquesta casa amb càrrecs directius, i això ens omple de goig. Evidentment, si ho fan és perquè eren molt bons... i perquè estaven fent molta feina. Aquesta feina que feien ells s’ha de suplir. I és el que hem de fer ara, és el repte que tenim. Tot s’acabarà fent, al final.
A l’Ateneu tenim persones que es van formant, que es van preparant, que en el futur han de poder esdevenir professors, han de poder ser els que van omplint aquesta pedrera: els seminaristes s'ordenen de diaques i de preveres, i, algun d’ells, fins i tot són nomenats bisbes de casa nostra, que no està gens malament que sigui així. Per tant, un goig per un costat i una pèrdua per una altra banda.
Això referma, per això, la frase que l’Ateneu Universitari Sant Pacià és l'única institució de tots els bisbes de Catalunya.
Ho és, ho és, des de l'any 68, que es va constituir. És realment la institució de tots els bisbes, i és unitària. Sí, senyor, que és unitària. I això la gent ho troba tan normal. I aquest és un element de tota l'Església de Catalunya, que, com que es regeix a Barcelona, es va decidir des del començament que el gran canceller fos l’arquebisbe de Barcelona, i l’arquebisbe de Tarragona el vicegran canceller. Així ja està pactat que sigui d'aquesta manera, però tots, i no sols els bisbats, sinó els religiosos i religiosos, i els jesuïtes, que en aquell moment hi tenien la secció de Sant Cugat, ara continuen essent membres del gran canceller, i n'estem molt i molt contents. Creiem que és una missió extraordinària, preciosa, sí.
I a finals d'abril també vam conèixer la integració de Barcelona i Sant Feliu de Llobregat al seminari interdiocesà, que, en certa manera, semblava que afectava la formació, però això no era així. Com li afecta aquesta integració, aquesta unitat, pràcticament, de totes les diòcesis de Catalunya, llevat de Terrassa, al seminari major interdiocesà?
A nosaltres no ens afecta, directament, i queda molt bé dir-ho així: no ens afecta. Nosaltres som la part acadèmica d'aquesta formació, dels seminaris, i aquesta es continua fent exactament igual. Per tant, afecta els alumnes, els que són seminaristes, que s'han integrat tots, en aquest moment llevat Terrassa, en aquest seminari major interdiocesà, amb una configuració diversa i tot plegat.
La formació acadèmica, aquesta part de dimensió acadèmica de formació teològica que es necessita per al Ministeri, per a la qual preparen els seminaris, la fa la Facultat de Teologia expressament, la fa l’Ateneu. I tota la formació que és humana, que és espiritual, que és de pastoral, que és de relació amb això, aquesta la continua fent el seminari major interdiocesà, i cadascun dels seminaris de cada bisbat. Però a nosaltres no ens afecta per res. Quan sortien notícies que han tancat el seminari era fals. No han tancat cap seminari, vull dir que el bisbat té l’obligació de tenir el seminari; per tant, la part acadèmica continua essent aquí.
