La Dra. Maria Garganté fa una valoració del Congrés "Gaudí: art, bellesa, misteri", celebrat els dies 25, 26 i 27 de febrer
El Congrés "Gaudí: art, bellesa, misteri" ha estat el primer que s’organitza dins d’aquest Any Gaudí que estem celebrant amb motiu del centenari de la mort del venerable arquitecte Antoni Gaudí. La vintena d’experts que van passar per l’Ateneu Sant Pacià van fer aportacions molt interessants, moltes d’elles poc conegudes. Van posar l’accent en la relació de Gaudí amb la litúrgia, la dimensió artística i contemplativa de la seva obra, però també les qüestions més vinculades al caràcter social.
La Dra. Maria Garganté, professora de la Facultat Antoni Gaudí, que ha estat membre de l’organització del congrés, fa una valoració positiva del que es va viure els dies 25, 26 i 27 de febrer, en els quals es va abordar la figura de Gaudí des d’una perspectiva holística.
Quina valoració feu del Congrés?
El valorem de manera molt positiva. En primer lloc, perquè pensem que hem engegat en clau acadèmica la commemoració d'aquest Any Gaudí: ha estat el primer dels congressos que se celebraran o dels esdeveniments acadèmics que tindran lloc al llarg de l'any, i també perquè pensem que ha donat fruits molt interessants. Hi ha hagut múltiples ponències i comunicacions d'índole molt diversa, que han permès abordar Antoni Gaudí des de múltiples facetes. Ens ha traslladat una imatge d'un Gaudí espiritual, però sobretot -encara més- d’un Gaudí multidimensional.
Quines ponències o comunicacions destacaries?
Una de les grans aportacions del congrés en general és que cadascuna de les conferències ens ha portat llum sobre aspectes que no eren tan coneguts. Per exemple, la ponència de la doctora Mireia Freixa a propòsit del context social de Gaudí. Podríem pensar que això no és nou, però sí que ens ha permès relacionar tota una sèrie de personatges de l'entorn de Gaudí que n'aporten una nova comprensió. També la relació de Gaudí amb el paisatge sonor a partir de la ponència d’en Galdric Santana. També ha estat interessant conèixer el Gaudí mallorquí, força inèdit; l’etapa de Gaudí a Mallorca és d’una gran complexitat, gosadia i valentia creativa, sobre la qual encara hi ha obertes altres qüestions. Igualment, va ser molt edificant l’exposició sobre l'aprofundiment en les fonts de Gaudí, en les fonts litúrgiques, tot el que és l'obra de Dom Guerenger.
L’aportació científica va ser, per tant, important?
Sí, jo la ressaltaria especialment. L'aportació eminentment científica del Congrés ha resultat molt satisfactòria, i sobretot tenint en compte que som la Facultat Antoni Gaudí, que té un centre d'estudis avançats dedicat a Gaudí i als seus col·laboradors. Pensem que hem d’anar remant cap aquí, no que cadascú faci una apropiació més o menys interessada de la figura d'Antoni Gaudí. L’hem d’estudiar i, a partir d’aquí, promoure aquest estudi i aquest coneixement profund.
Aquest congrés haurà estat especial, que marcarà els propers?
Potser no podem dir que sigui el millor ni que serà el que marcarà, però sí que els propers congressos no tocaran de la mateixa manera la figura de Gaudí. El nostre ha estat molt específic. I penso que una de les fortaleses d'aquest congrés ha estat també que s'ha fet des d'aquí, i que s'han abordat qüestions més específiques vinculades a la relació de Gaudí amb la litúrgia, o també relacionades, com vam veure a la ponència final, una mica també aquest coneixement profund que tenia de Gaudí del catecisme, dels escrits religiosos i la seva pròpia via mística. Són potser aportacions més difícils de veure en un congrés que potser s'organitzi des d'un punt de vista més pròpiament de l'arquitectura, o de l'arquitectura com a disciplina tècnica.
Un arquitecte que va més enllà...
Sí, perquè crec que estem en condicions de considerar que, evidentment, Gaudí és un arquitecte, i és un grandíssim arquitecte, però que té una dimensió que va més enllà de l'arquitectura. I també ho hem pogut veure amb diferents aportacions que s'han dut a terme aquí, en aquest congrés, a propòsit de la seva preocupació social: tota la tasca pedagògica en les escoles de la Sagrada Família, també la seva relació amb els jardins. Gaudí jo el definia com a interiorista, paisatgista, i una persona que també és un filòsof i un pedagog, a la seva manera.
