Presenta el seu darrer treball: El combate del mal, meditaciones filosóficas sobre el Apocalipsis (Col·lecció Studia Philosophica de la Facultat de Filosofia de Catalunya – AUSP)
El combate del mal, meditaciones filosóficas sobre el Apocalipsis és un llibre inclòs dins la col·lecció Studia Philosophica de la Facultat de Filosofia de Catalunya de l'Ateneu Universitari Sant Pacià, obra del professor Ignasi Fuster, degà a la mateixa facultat.
En aquest llibre, el Dr. Fuster ofereix unes meditacions de caire filosòfic sobre el llibre de l'Apocalipsi, capítol per capítol. Aquestes meditacions aporten una lectura de l'Apocalipsi i es fixa en aspectes més filosòfics que tenen a veure amb la condició humana real i concreta. Així com en l'Apocalipsi és molt present el mal, d'aquí el títol d’El combat del mal, l'obra és una reflexió filosòfica i teològica sobre el misteri del mal.
Per què és important, des del punt de vista filosòfic, l'Apocalipsi?
L'apocalipsi sempre ha estat un llibre que ha atret a moltes persones, perquè és un llibre molt simbòlic, molt difícil d'entendre, d'interpretar i que parla, a més a més, del final del temps. I tothom té com una certa curiositat per entendre què marcarà el final del temps des del punt de vista del cristianisme, però que interessa també a qualsevol persona. I, per tant, des del punt de vista filosòfic, abordo la qüestió del mal, del sofriment, que és molt present a l'apocalipsi -és un tema que sempre m'ha interessat molt, també com a sacerdot-, aquesta qüestió que afecta a tantes persones, i també la qüestió del final, de l'objectiu de la vida, del sentit de l'existència i del final del temps: com serà un gran cataclisme? què succeirà? què provocarà aquest final del temps? Penso que són qüestions que també interpel·len: a mi i, en aquest cas, a la filosofia.
Què aporta aquesta obra sobre l'últim llibre de la Bíblia?
Analitzo com veu l'home o la persona humana l'apocalipsi. També com reflexiona l'apocalipsi, o interpreta, que no és fàcil, l'apocalipsi sobre el sentit del sofriment humà, que és molt present; és a dir, a l'apocalipsi apareix un mal dur que colpeja constantment a la humanitat, per bé i per mal, perquè també aquí és on es mostra la fidelitat de l'home a la seva fe. I, finalment, també, de fet, l'epíleg, que és com l'últim capítol d'aquesta obra que he pogut escriure, també reflexiona sobre el sentit de la història, que és una qüestió filosòfica i teològica, però en concret a l'apocalipsi.
Quines són les idees que més destaques del teu treball?
M’he centrat en els aspectes més filosòfics. Intento com reinterpretar. És un llibre complicat i molt simbòlic. Els grans símbols de l'apocalipsi, per exemple, surten en el text: el drac, com un personatge malèfic, i la bèstia famosa, i després que té un home de confiança, que és el que diu l'apocalipsi del fals profeta, que és l'anticrist. Llavors, són com grans símbols que encarnen, o volen dir, que el conte de la història, jo penso, no ideal, sinó la història real i concreta, amb mal i bé, i victòries i fracassos.
I per tant, què signifiquen, però sobretot des del punt de vista filosòfic: què diuen sobre l'home, sobre la història concreta, sobre els pobles i les civilitzacions. Perquè penso que l'apocalipsi revela sobre el particular, sobre el concret de la història. Al final hi ha un recull dels grans símbols de l'apocalipsi amb una interpretació filosòfica.
Què aportes en el llibre?
He de dir que la meva obra també és com una interpretació; és a dir, que és tan obert l'apocalipsi que els símbols també no es poden tancar només en una interpretació. Que al llarg de la història, tota la gent que escriu sobre l'apocalipsi veu un aspecte, o es refereix a un altre, o veu una significació. Jo intento, una miqueta amb honestedat i com a filòsof, veure o interpretar cadascun, que són moltíssims cada capítol de l'apocalipsi, dels símbols d'una manera filosòfica. És a dir, aquest símbol, què parla de l'home concret, de la història humana, o de la forma de civilització que crea l'home. Per tant, jo penso que això és una cosa novedosa, i que intento que no siguin símbols per separat, sinó que tota aquesta simbòlica de l'apocalipsi, donar-li una interpretació com cohesionada, coherent i unitària. Després, com és normal, els lectors que llegiran el llibre ja judicaran, si els convenç o no.
Però bé, això forma part de la llibertat de l'escriptor. Amb un llibre he de dir que és tan impressionant, tan impactant, i que val la pena de reflexionar-hi també en el moment actual, podem dir que és novedós, perquè no és una exegesi bíblica, sinó una exegesi de caire filosòfic.
No és un gènere habitual...
És el que també pensava sempre, que n'he llegit algun de llibre, però que són més d'especialistes en la Bíblia, i també dels termes que s'utilitzen i dels gèneres literaris. Però, en canvi, un tipus d'exegesi més humanista, més immanent, no tan transcendent de l'apocalipsi, una lectura filosòfica d'aquest llibre de la Bíblia, tan amagada, no és habitual. Crec que pot resultar interessant, també pels mateixos teòlegs o biblistes.
Quina idea d'home, de llibertat, de persona, de temps, de sofriment, aporta l'apocalipsi?
Bé, és molt difícil, contestar aquesta pregunta breument. Per tant, convido el lector que pugui resseguir aquestes pàgines, que a més a més cada capítol de l'apocalipsi té la seva pròpia meditació filosòfica -així se subtitula el llibre-. Però jo penso que l'apocalipsi dona una visió molt positiva i molt esperançada sobre l'home. Positiva i, sobre la història, esperançada, malgrat el mal que és tan dur i tan present durant el llibre i també en la història. I, en aquest sentit, penso que és un llibre que valora molt l'home, però també posa el desenllaç de la història en la llibertat humana.
És a dir, que és possible ser fidel a aquesta veritat que és l'home, o bé també hi ha la possibilitat de l'home que es torni contra l'home i trair aquesta veritat humana. Per tant, és un llibre, jo diria, de l'esperança, un llibre que sap veure un sentit profund, espiritual, en el sofriment, fins i tot dels innocents, però que alhora és com un desafiament a la humanitat. Podem ser capaços de grans obres, però també d'un mal que pot ser fatal per a la humanitat.
Referent al mal, l'obra també s'hi fixa en el misteri del sofriment dels innocents. Per què Déu permet el sofriment dels innocents?
Això, en el llibre és molt present. Hi ha un moment que quan cau la gran civilització dolenta, que és el que el símbol de la poesia anomena la Gran Babilònia, doncs diuen que quan s'obren els fonaments, és molt interessant, d'aquesta ciutat, troben la sang dels morts i de les persones innocents, justes, perseguides injustament.
Llavors és com un símbol impressionant, perquè està dient que justament aquest sofriment és com el més valuós de la història, i per tant és el que provoca el desenllaç final. S'ha de dir que és tot un misteri molt present i és com si el llibre digués que Déu ho valora molt i és el que ha de portar la humanitat a ser conscient, a reflexionar, i fins i tot a convertir-se en bé. És a dir, com si el sofriment fos un prec, una invocació a la conversió de la humanitat.
És com una espècie d'injustícia gravíssima, però alhora, des de la fe i l'amor, com una crida a la humanitat per què em fas això i em fas patir en mi que soc innocent?
És com una crida gairebé sobrenatural de Déu a través d'aquests innocents a un gir de la humanitat, que no vagi cap al que diu l'apocalipsi d’una mort segona, que és la condemna, sinó cap a la salvació definitiva, que això surt també molt. S'ha de dir símbols preciosos, bellíssims, del que és l'home i també el paradís.
