El Dr. Ricard Mejía-Fernández analitza la primera encíclica del papa Lleó XIV, a qui qualifica de “referent no només en la IA, sinó en la defensa del multilateralisme, de la dignitat de la persona i de la pau”.
La publicació oficial de l’encíclica Magnifica Humanitas, la primera del papa Lleó XIV, no ha passat desapercebuda a l’opinió pública. Ha esdevingut una notícia d’abast mundial, i la sensació general és que ha estat molt ben rebuda. La voluntat del pontífex era situar-se dins la tradició de la Doctrina Social de l’Església per afrontar els desafiaments tecnològics contemporanis i ho ha aconseguit. Les tres grans idees que desenvolupa el text són que la tècnica pot estar al servei del desenvolupament humà, però que no se la pot considerar moralment neutra. També alerta sobre la concentració del poder tecnològic. I, finalment, apunta a que cal salvaguardar la dignitat humana com a bé suprem.
El professor Ricard Mejía-Fernández, doctor en Lògica i Filosofia de la Ciència i secretari acadèmic de la FFC (AUSP), analitza i posa en valor aquesta encíclica.
Com hem de valorar l'encíclica Magnífica Humanitas?
És una aportació totalment nova. Estem parlant de la primera encíclica dedicada monogràficament als desafiaments a la intel·ligència artificial. I, sens dubte, un document d'aquest rang magisterial, que és Magisteri Ordinari Pontifici, és força rellevant.
Per què té una importància històrica? Se situa al nivell de la Rerum Novarum, que va escriure el seu predecessor Lleó XIII?
Jo penso que sí, perquè el papa és conscient que l'època que vivim actualment, marcada per la IA, no és una època qualsevol. Estem davant d'un canvi radical de les nostres vides i de la societat. Igual que Lleó XIII, en aquell moment, era conscient que la primera Revolució Industrial ho canviaria tot. I, de fet, Lleó XIII, a la Rerum Novarum, va tenir força oposició, fins i tot per part de l'Església. I jo crec que també hi haurà una certa discrepància interna a l'Església, pel fet de què es tracta d'una encíclica tan avançada.
Per què l'encíclica fa un pas més enllà del que va fer Francesc? Lleó XIV parla de “revolució digital”, com comentaves abans...
Precisament, aquest és un punt important. El papa Francesc, que va signar la nota doctrinal Antiqua et nova, de l'Església catòlica coeditada pel Dicasteri per a la Doctrina de la Fe i el Dicasteri per a la Cultura i l'Educació el gener de 2025, parlava de canvi d'època, en algunes al·locucions. Però ara Lleó XIV parla de revolució; per tant, estem parlant de quelcom disruptiu, de quelcom radical. Jo crec que el papa és conscient d'això, i, a més a més, ha dit que l'Església ja no pot mirar a una altra banda, i que hem d'acollir aquestes noves tecnologies com una oportunitat d'evangelització. I en això, sens dubte, va molt més enllà que Francesc.
També parla de transhumanisme...
Sí, i en aquest punt el papa és molt obert, en el sentit que no condemna indiscriminadament el transhumanisme, sinó que diu que el problema no és tant l'ús en si de la tècnica, la tècnica en si, com, més aviat, la visió de fons, les narratives de fons. Fa servir aquesta expressió. Que si estan inspirades en principis i valors cristians i humanistes, doncs pot canviar la seva qualificació moral i, per tant, la seva acceptació.
I ho fa amb un to molt positiu i constructiu. Això sempre és d’agrair, no?
Totalment, un to positiu, i un tema que cal remarcar és com defensa el diàleg amb les ciències humanes, com defensa el progrés. Un progrés, certament, en sintonia amb la tradició de l'Església. No hi ha ruptura, és un progrés sempre al servei del bé integral de la persona i de la societat. El text és profundament humà.
El papa diu que, malgrat que la intel·ligència artificial pugui ajudar en molts camps, no podrà substituir allò essencialment humà, com l'amor o la gràcia de Déu. Efectivament. El que diu és que es tracta d'una proposta en sintonia amb un humanisme cristià, fa servir aquesta expressió, amb una antropologia que és de la vulnerabilitat, de la fragilitat i del límit. No només l'humà, sinó que parla de més que humà.
Hi ha hagut algunes crítiques col·lectives, que han dit que se centra massa en l'home. És així?
Parla de més que humà. El número 1 i 2 de l'encíclica parla de Jesucrist, com el fonament de tot, de la nostra vida i de la tecnologia. I més que humà, la gràcia. La gràcia és absolutament insuperable.
Com hem d'afrontar aquesta revolució digital?
Jo crec que el papa dona pistes. El papa ens està dient que, a partir d'ara, la vida eclesial s'ha de fer aquesta pregunta que tu mateix fas. La pastoral: com fem la nostra organització, tant en estructures diocesanes com en plans pastorals, ho fem conformement a aquest desafiament? Fins i tot les petites comunitats, les parròquies: com organitzem les nostres catequesis, la predicació? Tenim en compte aquest repte? Tenim en compte que els nostres joves passen la major part del seu temps connectats? Tenim en compte aquesta hiperconnexió? Jo penso que, a partir d'ara, la pastoral de l'Església estarà orientada per aquest repte.
Davant d'aquest moment, amb la IA, en quina situació es troben els més vulnerables?
Crec que estem en un moment molt delicat. Crec que el papa, el fet que hagi fet una encíclica sobre la IA, dins del context de la Doctrina Social de l'Església, ens diu que no pot haver-hi un vertader progrés tecnològic al marge del progrés de la humanitat, al marge dels drets humans, al marge de la dignitat i, sobretot, millor, dels més vulnerables. Una de les qüestions que surten aquí, que ja va parlar Francesc a Laudato sì, és el perill d'una tecnocràcia que obligui les necessitats dels més pobres, d'aquells que tenen convalescències físiques i psíquiques. És a dir, ésclar que s'ha d'invertir molt en la IA, però sempre pensant en el principi de subsidiarietat, que s'han de distribuir els recursos d'una manera que les persones que tenen dificultats econòmiques i de salut puguin ser ateses.
Per què aquesta encíclica, Magnifica Humanitas, és un text de lectura obligada, tant per a creients com per a no creients?
Jo crec que és de lectura obligada perquè fins ara no hi havia hagut un text reflexiu, no només normatiu; perquè una encíclica ho és a nivell de fe, sinó reflexiu, des d'un punt de vista tan ampli com aquest text. Fins ara, el que hi ha són discursos principalment apocalipticistes, distòpics, per part de patrons tecnològics que parlen de la tecnologia com aquella que ens salvarà absolutament de tot i que ens farà absolutament feliços, que són els transhumanistes.
I aquest text posa seny, posa un principi de prudència molt important. I jo crec que ja no només a les universitats catòliques, sobretot als Estats Units, on es treballa la IA, sinó a un nivell civil. Jo sé de persones del camp civil que ja l'estan llegint. La IA inspirarà no només el present, sinó el futur.
Amb la publicació de l'encíclica, la visita a Catalunya del papa Lleó cobra encara més interès, suposo. Actualment, podem dir que ens trobem amb l'indiscutible líder mundial?
Sens dubte. Aquesta és una qüestió que jo crec que s'ha notat clarament en la geopolítica internacional, que cada vegada està més desestabilitzada, i el papa ha estat ferm davant tota mena de pressions que ha rebut, i de crítiques de líders amb moltíssim poder. Però està clar que el papa té una veu que no tenen altres líders i té un poder de convocatòria que no tenen d’altres. I això el fa un referent ja no només en el tema de la IA, sinó en la defensa del multilateralisme, que és més que mai necessari en aquest moment, i, evidentment, de la dignitat de la persona i de la pau.
