El president del Centre de Pastoral Litúrgica (CPL) explica per què concediran beques a dones per a estudis de grau i de màster a l’Institut de Litúrgia ad instar facultatis (AUSP).
El Dr. Jaume Fontbona, president del Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona, explica en aquesta entrevista quines són les condicions que han de complir les dones que vulguin optar a aquestes beques.
Per què el Centre de Pastoral Litúrgica decideix fomentar els estudis de litúrgia entre les dones?
Perquè creiem que la reforma que promou el Concili Vaticà II s'ha d'anar actualitzant, concretant, i considerem que nosaltres podem fer aquest servei potenciant aquesta futura Facultat de litúrgia, ajudant becant, sobretot dones. Sovint, un no s'anima a l'estudi per falta de recursos, i deixa de poder fer un grau en batxiller en litúrgia o el màster en litúrgia, i més endavant també el doctorat en litúrgia.
Quines són les condicions que han de tenir les dones que vulguin optar a aquesta beca?
En principi, han de fer una sol·licitud per escrit, han de complir els requisits acadèmics per matricular-se com a alumnes ordinaris, perquè una altra cosa és l'alumne extraordinari o l'oient. El que aquí volem és que puguin tenir un títol de batxiller, llicenciada o doctora en Litúrgia. El que també es demana és que s’acabin els estudis que s’ha compromès a fer, que es comenci un curs i després s’abandoni. Cal que adquireixin aquest compromís: s’exigeix que es garanteixi acabar. També han de presentar un informe explicant per què volen fer aquests estudis i qui els avala. D’aquesta manera no el deixaran a mig fer si no tenen una mínima preparació suficient, la capacitat per poder seguir uns estudis universitaris.
Actualment, la litúrgia desperta poc interès entre les dones?
Certament, en l’àmbit de la docència sí, perquè no hi ha referents femenins, com poden ser professores o expertes de litúrgia, aquí a Catalunya. Tot i que en altres facultats d’Europa sí que hi ha professores de litúrgia. A la nostra futura Facultat de litúrgia creiem que manquen dones que puguin ser professores, i per això oferim aquesta beca. També ens agradaria que als equips de litúrgia parroquials o a les delegacions de litúrgia de les diferents diòcesis amb seu a Catalunya tinguessin dones preparades en litúrgia, amb llicència o, com a mínim, amb el grau o batxiller en litúrgia.
L’alumnat actual de l’Institut el formen bàsicament homes -seminaristes, religiosos i preveres-, perquè la presència de dones és inexistent. Per què és necessari el paper de la dona dins la litúrgia?
Perquè creiem que és important que la dona tingui igualment un protagonisme en tot el que suposa la preparació, i també en la mistagògia de les celebracions litúrgiques, i que no es vegi que només això sigui cosa de capellans i religioses, perquè precisament la majoria de l'alumnat són religioses -poques, certament-, i bàsicament capellans o futurs capellans.
Barcelona és una ciutat molt lligada a la litúrgia. Per què històricament ha estat així?
Els seminaristes, a Barcelona, en el seu moment, van tenir la influència, per les lectures que feien i que venien de França, tot l’interès pel Concili Vaticà II. Per tant, es va seguir molt. I també hi havia molts professors que en aquell moment estaven igualment molt interessats en el Vaticà II. També hi va haver bisbes que van ajudar molt, com per exemple el de Solsona, Vicente Tarancón, el de Girona Narcís Jubany, que després tots dos van ser cardenals; i fins i tot el que llavors era de Segorbe-Castelló i que després va anar a Tarragona, Pont i Gol. Tot plegat va possibilitar que molts seminaristes s’interessessin per la litúrgia. Van veure que començava a funcionar el Vaticà II i de les coses principals era la reforma litúrgica: la gent podia participar activament en la litúrgia; no es tractava de ser purs espectadors o una cosa devocional. Aleshores, alguns d’aquests alumnes van esdevenir professors i van crear el Centre de Pastoral Litúrgica, l’any 1958.
Precisament Barcelona té actualment l’únic Centre de Pastoral Litúrgica d’Europa... Quin significat té?
Això significa que tenim, d'una banda, una certa responsabilitat, tot i que no vam ser el primer ni l'únic. Ara sí que hem quedat com l'únic, i això també ens anima a potenciar la recepció de la reforma del Vaticà II, sobretot de la gran Constitució sobre la Sagrada Litúrgia, que és la primera i que ha promogut la reforma litúrgica, i que també el Papa Francesc, en la Carta Apostòlica Desiderio desideravi va deixar ben clar que s'havia de potenciar, sobretot amb el laïcat.
No deixa de ser sorprenent que a la Catalunya actual, tan secularitzada, hi hagi hagut dels millors intel·lectuals cristians d'Europa. Això, per què s'ha produït?
Jo crec que s'ha produït precisament per aquest contacte amb el món francòfon on hi havia tot aquest despertar, i que també va ajudar molt en tot el procés del moviment litúrgic. Aquí, per exemple, a Montserrat es va fer un congrés litúrgic. El mateix Antoni Gaudí també va viure aquesta alenada, per dir-ho així, de posar-se al dia. Això va acabar en una convocatòria del Concili Vaticà II. Qui va ajudar moltíssim també va ser el Monestir de Montserrat. Aquí teníem gent molt preparada. M’agradaria citar a en Pere Lluís Font, que fa poc que va morir, també el P. Miquel Batllori, el bisbe Pere Tena i altres intel·lectuals que hem tingut; biblistes..., hem tingut també un Jordi Sánchez Bosch, actuals com l’Armand Puig o l’Agustí Borrell; hem tingut el P. Josep Oriol Tuñí, el P. Pius-Ramon Tragan, el P. Guiu Camps... Això va provocar que a la Facultat de Teologia tinguéssim uns bons professors bíblics, i també teòlegs. I a partir d’aquí també bons liturgistes. Es va crear l’Institut de Litúrgia, que després, amb la importància que ha anat tenint, sobretot de cara no només a Catalunya, sinó també al món llatinoamericà, estem en procés de ser facultat. De fet, estem actuant com si fos ja una facultat: podem oferir el doctorat en Litúrgia o la llicenciatura en Litúrgia.
Quin és l'estat de salut actualment de la litúrgia i de la intel·lectualitat cristiana?
Bé, de la facultat de litúrgia estem en procés d'expansió; per això, també s'ha ofert el grau, o el que en diríem el batxiller en litúrgia, o grau en litúrgia. De cara al laïcat de totes les parròquies i diòcesis amb seu a Catalunya, estaria molt bé que a cada parròquia o a cada comunitat pastoral, a equips de litúrgia i també en les delegacions episcopals de litúrgia hi hagués més laics, i en aquest cas especialment dones, preparades en litúrgia.
Hem de dir que no tenim tants intel·lectuals com hi havia abans, perquè també el fet que això depengui molt del clergat, i ara ha disminuït, també hi ha poca gent que pugui dedicar-se més hores a l’estudi. Per això ara és el moment del laïcat, i sobretot de les dones, que puguin doctorar-se, llicenciar-se en litúrgia.
