Entrevista al Dr. Josep Casellas, nomenat director de la Càtedra de Teologia Pastoral "Josep Pont i Gol" per al trienni 2026-2029

Josep Casellas: “La càtedra de Teologia Pastoral ofereix un estudi i una reflexió de caràcter teològic sobre l'acció pastoral de l'Església, sobretot a les diòcesis amb seu a Catalunya, però en general tenint en compte el conjunt de l'Església”
La Teologia Pastoral és aquella àrea acadèmica que fa de mediació entre les ciències teològiques i l’acció pastoral de l’Església en un temps i un lloc determinats. Per aquest motiu, la Teologia Pastoral és la reflexió teològica sobre l’acció concreta de l’Església. El seu àmbit és la comunicació i l’anunci de l’Evangeli, que de forma ordenada ens ofereixen les altres ciències teològiques. La Teologia Pastoral, per tant, contempla l’activitat de l’Església en la vida quotidiana.
L’any 2016, els bisbes de les diòcesis amb seu a Catalunya van demanar a la Facultat de Teologia de Catalunya la creació d’una Càtedra de Teologia Pastoral que prengués el relleu del Centre d’Estudis Pastorals i portés la reflexió pastoral a la vessant acadèmica i de reflexió teològica, pròpies d’una Facultat de Teologia. Aquesta càtedra es va batejar amb el nom d’«Arquebisbe Josep Pont i Gol», en memòria d’aquest gran pastor de la Seu Metropolitana de Tarragona, el qual, en els primers anys postconciliars, va encapçalar de manera excel·lent la recepció dels ensenyaments del Concili Vaticà II i la seva aplicació pastoral.
El Dr. Josep Casellas, prevere del bisbat de Girona, ha estat nomenat recentment director de la càtedra per al trienni 2026-2029, succeint el Dr. Daniel Palau. Josep Casellas, Doctor en Teologia Fonamental per la Facultat de Teologia de Catalunya i Doctor en Comunicació Audiovisual per la Universitat Autònoma de Barcelona, és professor de Teologia Pastoral de la FTC i director de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Girona.
Per què és important el treball d'aquesta càtedra?
Bé, és important per moltes raons, però potser en primer lloc perquè dona continuïtat a un treball que ja s'estava fent a Catalunya des de l'any 1968, després del Concili Vaticà II, amb el Centre d'Estudis Pastorals, que va ser fundat aquell any, 1968, i que va durar fins al 2016. Ara fa 10 anys que es va crear precisament aquesta càtedra. Per tant, és important per donar continuïtat a aquesta reflexió teològica que ja s'anava fent, reflexió teològica que no només es limita a unes activitats per a unes persones selectes, sinó que també té una funció d'educació, de difusió i de formació per a tots els agents de pastoral, totes les persones que estan implicades en l'acció pastoral. Per tant, sembla que continuar aquest treball i anar-lo millorant és important que és important que hi sigui aquesta càtedra.
Quines són les finalitats de la càtedra?
Són diverses, però la primera i fonamental és oferir un estudi i una reflexió de caràcter teològic sobre l'acció pastoral de l'Església, sobretot a les diòcesis amb seu a Catalunya, però en general tenint en compte el conjunt de l'Església. De fet, la càtedra és un lloc de pensament, es troba en un àmbit universitari. L'Ateneu Universitari Sant Pacià, per tant, és un lloc de reflexió sobre l'acció pastoral que duu a terme l'Església a través de les parròquies, dels moviments, dels grups, de les congregacions religioses, de les diferents institucions, escoles catòliques... I, per tant, tota aquesta acció requereix una fonamentació i una reflexió, un discerniment per anar trobant criteris per orientar aquesta acció en una línia missionera, evangelitzadora, d'Església en sortida missionera, com deia el Papa Francesc; i a això pretén ajudar la càtedra. També la càtedra té com a finalitat recollir experiències de treball pastoral que ja s'estan fent, posar-les en comú, analitzar-les i a través d'això estimular també que hi hagi experiències semblants en aquelles que són regides i també reorientar aquelles altres experiències que requereixen un canvi, una orientació o potser una substitució, perquè hi ha experiències que han servit en una època i que en una època més tard no serveixen perquè ha canviat el context, o per diferents motius, fer aquesta feina de discerniment a partir de les experiències que ja s'estan produint. I repeteixo això en tots els àmbits de l'acció de l'Església, tant en l'àmbit més litúrgic i sacramental, com en la catequesi, el primer anunci, l'atenció als pobres; en fi, tot el que és l'acció de l'Església.
Actualment, la càtedra publica a la revista Quaderns de Pastoral. Quin és el seu contingut?
Tal com indica el títol, tot allò que fa referència a la pastoral; és a dir, a l'acció que fa l'Església en els diferents àmbits. Des del seu inici, l’any 1969, en la seva primera etapa, fins el 2016, s’han tractat molts temes. Hi ha un llibre de Mn. Manel Simó que recull tot el que s’ha abordat: Quaderns de Pastoral (1969-2016), una revista al servei de la fe d’un poble. És una publicació editada pel CEP i pel CPL.
Però si anem a la part més actual, podem dir que amb motiu de la pandèmia, per exemple, es va dedicar un número de la revista a parlar d'una pastoral guaridora: el tema de la guarició davant del sofriment, davant de la mort del dia, davant de les limitacions humanes. S'ha parlat també de la parròquia: plasticitat i reinvenció; dels joves i el sínode; de l’Església catalana: present i futur. Són qüestions que sembla que poden interessar a totes les persones que es preocupen i que tenen un interès pel treball que fa l'Església, i per l'orientació d'aquest treball a Catalunya, especialment. Una altra publicació, en aquest cas digital, que coordina la càtedra, és la revista El Bon Pastor, que ha començat una nova etapa. No és tan antiga com Quaderns de Pastoral, però també té la seva història. Va originar-se el 2010, i durant tot aquest temps es calcula que gairebé un centenar i mig de capellans diocesans i religiosos ja han fet la seva aportació. Hi havia un equip de redacció al començament, amb noms com Armand Puig, Norbert Miracle, Xavier Mourlans, Agustí Borrell, Joan Planellas, Dani Palau..., que van impulsar la revista en aquesta primera etapa. A finals de l’any passat la revista ha començat una nova etapa, amb un nou equip de redacció, integrat per Carles Cahuana, Xavier Navarro, Eduard Rey i Joan Soler.
De fet, la revista s'edita sota el patrocini d'aquesta càtedra de Teologia Pastoral Josep Pont i Gol i està adreçada sobretot a preveres i diaques, però també la poden rebre persones interessades en els temes que aquí s’hi tracten, relacionats amb la funció pastoral que exerceixen d'una manera peculiar i particular els capellans i també els diaques. També religiosos i religioses.
Que els documents d'Església estiguin en català a la xarxa és un altre dels objectius de la càtedra?
Bé, no figura com a tal en el reglament que tenim a la càtedra, però sí que és una qüestió que es va plantejar sobretot l'any 2024 en una trobada de clergat celebrada a Montserrat, en la qual es va expressar la necessitat de disposar en català d'un bon repositori dels principals textos dels documents eclesials i del magisteri a internet, que es pogués consultar telemàticament.
Llavors la càtedra està implicada actualment en aquesta feina de posar a disposició de tothom aquests documents eclesials i del magisteri que es poden trobar molts en diferents llengües en el web del Vaticà, per exemple, però allà lògicament no hi ha la llengua catalana. Es tractaria que en el web mateix de l'Ateneu Universitari Sant Pacià s’hi poguessin posar tots els documents que han anat sortint, els documents d'Església des del número 1, i també, si cal, completar-ho amb altres documents, que potser per alguna raó no han sortit en els documents d'Església, però que poden tenir un interès també en general, i els documents futurs. Per tant, la càtedra està implicada i estem treballant en aquest servei a l'Església catalana.
El fet que la càtedra de Teologia Pastoral tingui el nom de l’arquebisbe Josep Pont i Gol, quin significat té per a tu?
És una figura de referència de l'Església a les diòcesis de Catalunya; de fet, va ser arquebisbe de Tarragona, la seu metropolitana i primada. Tenia una projecció més enllà d'una diòcesi concreta, amb moltes altres diòcesis que eren al conjunt de l'Església i Catalunya. I ens sembla que és una figura també interessant per diferents motius, sobretot perquè va treballar en el Concili Vaticà II, en aquest procés en el qual encara ens trobem ara. Tot aquest treball sobre la sinodalitat és posar en pràctica el que el Vaticà II va establir. Per tant, Pont i Gol va aplicar el Concili, com molts altres bisbes a Catalunya, a les diòcesis on va estar, i per tant ens sembla que és una figura de referència. I també perquè va procurar articular el treball que feia a les diferents diòcesis a través de la Conferència Episcopal Tarraconense, que ell presidia com a arquebisbe de Tarragona. És important la voluntat de coordinar-se, de treballar i de que hi hagi sinèrgies entre les diferents diòcesis per ser més eficaços. També per donar un testimoni d'unitat des del punt de vista pastoral de les diferents esglésies que fan camí a Catalunya. Em sembla que això també és important de ressaltar-ho.
El catòlic de base hauria d'estar més format en Teologia Pastoral?
Jo diria que la Teologia Pastoral interessa a totes les persones que tenen alguna responsabilitat en l'Església. No només a capellans i diaques i bisbes, sinó també a religiosos i religioses que estan implicats en la pastoral, sinó també a la persona que fa un servei com a catequista o un servei en l'àmbit litúrgic, formant part d'un equip de litúrgia d'una parròquia, o bé persones que treballen o col·laboren a Càritas. Jo crec que la pastoral, que és molt àmplia, em sembla que hauria d'interessar a totes aquestes persones. D’altra banda, hauríem de saber trobar la manera de canalitzar aquesta formació que s'ofereix, perquè les persones s'animin, que no vegin la Teologia Pastoral i la Teologia en general com una cosa llunyana, complicada, una mica difícil d'accedir-hi, sinó que ho vegin com una ajuda per situar-se millor en aquest treball que fan, per fer-lo amb una perspectiva diferent i també per ser més eficaços, i perquè aquest treball els ajudi a realitzar millor aquella tasca que ja estan fent.


