Reconeixement al papa "tortosí" Adrià VI

El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, el degà del Capítol de la catedral de Tortosa, Víctor Cardona, i el rector de l'AUSP, Joan Torra, participen a la 4a hora de dimecres 18 de març de 2026 «Adrià VI: Papa i bisbe de Tortosa», amb Josep Alanyà, autor de la biografia documentada recent Adrià VI Papa. Bisbe de Tortosa.
AUSP, març de 2026. Dimecres 18 de març es va celebrar a l’Aula Magna de l’Ateneu Universitari Sant Pacià la activitat de 4a hora de dimecres «Adrià VI: Papa i bisbe de Tortosa», de la mà del Dr. Josep Alanyà, autor del llibre Adrià VI Papa. Bisbe de Tortosa (Sant Pacià Books. Studia Historica Tarraconensia 19), la biografia documentada de l’holandès Adrià d’Utrecht, bisbe de Tortosa fins als seus darrers dies (1516-1523) i papa (1522-1523), elaborada per l’historiador, canonge i arxiver de la catedral de Tortosa.
A l’acte, presidit pel bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, també van participar el rector de l’AUSP, Joan Torra; el degà del Capítol de la catedral de Tortosa, Víctor Cardona; i l’autor de l’obra, Josep Alanyà.
El Dr. Sergi Gordo va explicar que era important posar en relleu la figura d’Adrià VI, “una persona clau en la història de l'Església”. “En un moment sobretot de trencament per la reforma luterana, Adrià VI, acceptant que l'Església havia contribuït amb el seu escàndol, amb el no exemple d'una vida evangèlica prou lúcida, va ser un papa que va voler especialment imposar una austeritat i una reforma vivint-ho ell”, va dir. El bisbe Sergi va recordar que Adrià VI va tenir un pontificat de només dos anys, “amb la particularitat que fins prop d’un mes abans de morir va mantenir el títol de bisbe de Tortosa”. “No va nomenar successor, que va ser de la seva màxima confiança, fins un mes abans de morir”, va relatar.
“La relació d’Adrià VI amb la diòcesi va ser econòmica, perquè gràcies a les donacions de Tortosa podia contribuir a les arques d'un Vaticà que estava en crisi econòmica, estava en fallida. Adrià VI va poder contribuir a intentar reformar el que es va trobar en aquella època dels papes -els Medici o abans els Borgia-. Volia viure la reforma d'una Església que havia de ser més exemplar, segons l'Evangeli”, va concloure.

Per la seva banda, l’autor de l’obra, el Dr. Josep Alanyà, va destacar dos fets en el pontificat d’Adrià VI: el de la reforma de l’Església i el del privilegi del solideu concedit al bisbe de Tortosa. “Adrià VI va tenir la voluntat ferma de reformar l’Església de cap a peus; i va prendre el compromís d’unificar els poders polítics, els reis d’Europa, per tal de fer una comunitat, una cristiandat forta enfront d’una amenaça islàmica. Això era el que el feia patir més, el preocupava”, va dir. I en referència al solideu, el Dr. Alanyà va explicar que Adrià VI va concedir al bisbe de Tortosa que pogués dur un solideu cardenalici a tot el món, fora de la ciutat de Roma. “Aquesta concessió va ser una mena de reconeixement a la diòcesi de la qual ell va ser bisbe fins a l'últim moment, poc abans de morir”, va afegir.
El Dr. Alanyà va incidir en què Adrià VI va fer una defensa de l’Església “despullant-se també de poder”, i “agafant un camí d'humilitat i de “reconeixement de la culpabilitat que podia tenir en la seva corrupció el naixement del protestantisme”. El papa Adrià VI, malgrat els esforços, “no va poder aturar el moviment de Luter, que va ser seguit pels prínceps alemanys per raons polítiques, sobretot”, va concloure.



