El curs 2026-2027, la Facultat Antoni Gaudí impartirà la segona edició del Postgrau en Recerca i recuperació integral del Patrimoni Musical Litúrgic, que ja té oberta la preinscripció.
La Facultat d’Història, Arqueologia i Arts Cristianes de l’Ateneu Universitari Sant Pacià impartirà el curs 2026-207 la segona edició del Postgrau en Recerca i recuperació integral del Patrimoni Musical Litúrgic, que forma professionals especialitzats, capaços de dur a terme de manera efectiva la recuperació integral de tot tipus de partitures i documents musicals pertanyents a l'àmbit de la música religiosa. La recuperació integral del patrimoni musical es concreta en el treball destinat a una obra musical ubicada inicialment en un arxiu, amb l'objectiu finalista de fer-ne una edició apta per a la seva interpretació, segons els estàndards d’edició musical actuals. El director d’aquest Postgrau és el professor Bernat Cabré, doctor en musicologia. La i la durada d’aquest postgrau és de dos semestres. La preinscripció per al curs 2026-2027 ja és oberta.
Quina valoració fas d'aquesta primera edició del postgrau?
Bé, és una valoració bàsicament positiva o molt positiva. Hem tingut vuit alumnes molt motivats i estem fent molt bona feina.
Quin és el valor que té cursar aquest postgrau?
Aquest postgrau, el que intenta és crear un perfil molt especialitzat de musicòleg o d'investigador que tingui una inquietud gran per la descoberta de patrimoni. A Catalunya tenim un patrimoni enorme en arxius, en biblioteques de caràcter musical. Evidentment, en tot el que és la música d'ara cap enrere hi ha un component de música religiosa molt important, i és la base d'aquest patrimoni. Per aquest motiu pensàvem que calia, més enllà de la formació estricta de musicòleg, crear aquest perfil de persona que sap enfrontar-se amb un manuscrit, de l'època que sigui, i a partir del que troba en aquest manuscrit crear una edició que permeti la interpretació moderna actual d'aquest repertori.
Com està organitzat aquest curs?
Aquest curs, que compta amb diverses matèries, té un component teòric i pràctic molt important. Com que ens dediquem al patrimoni musical religiós, el que busquem és que hi hagi un coneixement profund del que és la litúrgia, de com s'aplica la música a la litúrgia, i aleshores hi ha tota una part d'estudi històric de l'Església en relació amb la música, i de la música en relació a la litúrgia. Després hi ha tot un perfil més pràctic, teòric-pràctic, en què s'estudia o es treballa com es cataloga, què es considera patrimoni, tot el que és el món proper a l'arxivística. Hi ha una part molt pràctica, amb unes assignatures troncals molt importants, que són les de transcripció, les de notació. Les hem anomenat 1 i 2, que són per àmbits cronològics. Tenim la notació 1, que pertany a tot el que és l'Edat Mitjana fins a les primeres polifonies, segles XIV-XV. I notació 2, que va des d'aquest moment, des dels inicis del Renaixement fins a començaments del segle XVIII, en què tenim una notació que ja és pràcticament igual que la nostra.
Un dels valors afegits del postgrau és, per tant, que hi ha un grau d'equilibri entre teoria i pràctica. Els casos pràctics són fonamentals, llavors...
Sí, evidentment. És el que anomenem transcripció de la música: agafar un manuscrit de l'època que sigui, no ens cenyim a cap època en concret, perquè cada alumne pot triar pel seu perfil, pels seus interessos, pels seus gustos, cap a quina època es decanta. Aleshores, la qüestió és poder agafar un manuscrit, per exemple, del segle XVI, i saber transcriure això amb una notació que un cantant, un corista, ho pogués cantar ara. Això és un coneixement pràctic. Hi ha una base teòrica que has de tenir, inevitablement. I a partir d'aquí treballem amb manuscrits reals, que puguem tenir digitalitzats, i a classes es van presentant sempre casos pràctics. Amb el document al davant hem de saber valorar la dificultat del manuscrit, la seva dificultat, l’especificitat que té...
Quina és la situació actual del patrimoni musical i litúrgic a Catalunya?
Crec que podem ser lleugerament optimistes. Hi ha molt de patrimoni, i des de fa uns quants anys hi ha uns quants projectes que estan treballant sobre el aquest patrimoni, especialment en la seva catalogació. Evidentment, tenir molt de patrimoni i no tenir-lo catalogat és com no tenir-lo, perquè el fa inaccessible. Aleshores, primer de tot, el que cal és que sigui accessible, i en aquest àmbit hi juguen un paper molt important, dues iniciatives que hi ha. Al davant d'això hi ha l'IFMUC, que va néixer al voltant de la Universitat Autònoma de Barcelona, que en el seu moment ho va liderar el professor Josep Maria Gregori, de catalogació de molts fons musicals que hi ha escampats per Catalunya. I després també hi ha, des de la Universitat de Barcelona, el que és tot el fons del CRAI, que es conserva a la Biblioteca Antiga de la Universitat, on hi ha tots els fons que venen dels convents de Barcelona. A partir d'aquí, en aquest àmbit també s'ha iniciat, des de fa ja uns quants anys, tot un projecte de recuperació integral de patrimoni, en el qual tu arribes amb la partitura, amb el document, i el puguis arribar a convertir, en el cas òptim, en un enregistrament.
A qui s'adreça el postgrau i quins coneixements cal aportar per a poder-se matricular?
El perfil ideal és el d'un graduat en musicologia que li interessa molt el tema i que vol aprofundir en tot el que és la notació i la transcripció. De tota manera, està obert també, evidentment, a professionals de la música, a directors de cor, gent inquieta que té ganes de poder prendre les seves pròpies iniciatives en quant a la recuperació de patrimoni, però d'una manera seriosa i amb una formació profunda. La formació bàsica que cal, més que ser un musicòleg, és tenir un cert coneixement de llenguatge musical. L'ideal seria un nivell assimilable al Grau Mitjà de música.
El postgrau es desenvolupa només a la seu de l'Ateneu Universitari Sant Pacià o també el feu fora d’aquí?
Essencialment, les classes es fan aquí, però sí que hi ha algunes activitats que es fan a fora. Per exemple, aquest curs hem fet una estada a Montserrat, consultant manuscrits d'allà i, a més, compartint un projecte de recuperació patrimonial amb l’Schola Cantorum de l’Escolania. Aquí hi va haver un projecte de recerca i d’edició entre els alumnes que ho van poder veure convertit en una interpretació real que va fer l’Schola Cantorum. També hi ha programades visites a diferents arxius de Catalunya, per veure com estan organitzats, conèixer els fons que hi ha i, a partir d'aquí, cadascú va creant el seu itinerari i el seu perfil.
